tag:blogger.com,1999:blog-67951108731727310722024-03-06T09:38:59.176+01:00Groc IntermitentUnknownnoreply@blogger.comBlogger112125tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-84383040058281068612014-10-16T21:43:00.001+02:002014-10-16T21:43:15.699+02:00Hegemonia i ruptura<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIbAPGDyN_xtDQE2EtjkrZGJ6XjF0SMqcD0tPpwi16u1YqZee-gpFEmlTMEm9KnmCypFkcP9QR92HHHv1d1qk3phuARLX85D0I2AAXotDSHmO0yJvEfIEMbwi1xi5JTMJTRskmWEYGkFLW/s1600/fotonoticia_20141002142906_644.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIbAPGDyN_xtDQE2EtjkrZGJ6XjF0SMqcD0tPpwi16u1YqZee-gpFEmlTMEm9KnmCypFkcP9QR92HHHv1d1qk3phuARLX85D0I2AAXotDSHmO0yJvEfIEMbwi1xi5JTMJTRskmWEYGkFLW/s1600/fotonoticia_20141002142906_644.jpg" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Europapress.es</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El proper 9N
caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se
segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat
que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de
garanties.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Més enllà del 9N
hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com
un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra
societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la
consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol
urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància
que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona
República espanyola. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A més de tot
això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt
nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell
ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, també cal saber que estem aprenent les
seves maneres de caçar i que ja no estem espantats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És evident que
CiU necessita, com l’aigua, la cuirassa d’una llista unitària per fer allunyar
els fantasmes d’una desfeta històrica, que ja va treure la poteta en les
eleccions europees del maig del 2014. La societat ha viscut en els últims 2
anys un terrabastall grandiós, i el centre polític no només ha anat més cap a la
independència sinó també més cap a l’esquerra, malgrat que CiU segueixi en el
poder. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’oportunitat,
però, apareix com mai abans per crear una hegemonia d’esquerres no hereves dels
pactes de la Transició, que executin la ruptura amb un tall precís de cirurgia.
Es tracta de virar el centre polític: si els ciutadans han perdut la por, també
l’han de perdre les forces polítiques. I no serà cap renúncia per a ningú. Renúncia és no
intentar obtenir una hegemonia que et permeti sortir del residual pou de vots, que no et permet canviar res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per això, caldria
donar suport a una llista unitària, és clar, però dels partits que actualment
representen la autèntica garantia de doble canvi. El sí a la independència i el
sí a la lluita contra el món neoliberal. I això a Catalunya, es tradueix, per
una llista conjunta d’ERC, ICV-EUiA, CUP, Podem, Procés Constituent i d’altres.
Aquesta llista, representativa de l’actual centre de la societat catalana, hauria de rebre el suport de l’ANC, ja que la llista compliria els mandats de l’entitat. Aquest fet, fins i tot, arrossegaria l’ala socialdemòcrata i les bases de CDC, compromeses amb el sí. No és més
que això. També la gent d’esquerres pot tenir bones cartes en aquesta partida
de pòquer, oi?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La nova hegemonia
de les esquerres no hereves de la Transició pot assolir una majoria victoriosa
a les eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya, proclamar la
independència i començar un procés constituent que canviï aquest país, capaç d’escriure
unes noves normes justes i socials, com un dels països més transgressors del
món. L’oportunitat és doblement única.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-45669164427062520982014-08-07T21:54:00.002+02:002014-08-07T21:59:21.675+02:00Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioXAvoC9lEIVSOs1BNFftps9mlV9v3UXLGVzF6drXKOedjltgBderUU9hG10XSo0OU7Qb-lgdLWur5JsimXC6fPqdBewvy1_RtAhvhuKY5AkQn6mn78OP1qwCZmefYMtK7fp9XEMggXZgK/s1600/devesa_pla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioXAvoC9lEIVSOs1BNFftps9mlV9v3UXLGVzF6drXKOedjltgBderUU9hG10XSo0OU7Qb-lgdLWur5JsimXC6fPqdBewvy1_RtAhvhuKY5AkQn6mn78OP1qwCZmefYMtK7fp9XEMggXZgK/s1600/devesa_pla.jpg" height="278" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, <a href="http://www.naciodigital.cat/elripolles/grans/temes/298/futur/devesa/pla/ripoll" target="_blank">han donat l'últim vistiplau</a> per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent.<br />
<br />
Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla?<br />
<br />
Primer preguntes als polítics.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-jeI0lSM2Qs7Qs01w8qar2QJOXQSQgqLTUGQEFxfGJTXwPD8kkDrIry9KwoJ1zPV438Zb258dASX0DcNQGp4KePM8sFz4pMqRFrIZ7YeqERxGrBGaZGviXGzJVloCdQ04V8wBFF79mtn_/s1600/cima.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-jeI0lSM2Qs7Qs01w8qar2QJOXQSQgqLTUGQEFxfGJTXwPD8kkDrIry9KwoJ1zPV438Zb258dASX0DcNQGp4KePM8sFz4pMqRFrIZ7YeqERxGrBGaZGviXGzJVloCdQ04V8wBFF79mtn_/s1600/cima.jpg" height="265" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de CiU és convertir Ripoll en un escenari per rodar-hi pel·lícules del Far West, ho estan aconseguint, felicitats! Però crec, que la gent que viu i estima Ripoll vol una altra cosa. Vol viure amb dignitat en una comarca que vol ser aparador de no sé què.<br />
<br />
Això sí. Gràcies. El Far West de Ripoll, almenys tindrem a on anar a comprar, si la gent té diners ésclar. Posem que Ripoll, com a capital de comarca(?) atrau a molta gent (a part de les 10.000 persones que, suposadament, hi viuen), també a gent de Barcelona que el divendres es pot parar a comprar i, fins i tot, gent del Bisaura que Vic els queda massa lluny. Posem-nos en el cantó positiu. Per tot aquest volum potencial de gent, potser uns 20.000 (?) Tenim cinc grans superfícies: LIDL, ESCLAT, CAPRABO, CONDIS i ara, MERCADONA. A part altres supermercat mitjans com DIA, BONPREU, BONÀREA i SIRENA.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYq2lLP0sS51vZ-Gbx7rvV5riEhxXjDaLmL9UaOqKgoBUUUT1SV0wbg03U9spqsJ_yD-ckUTpsiagkA5DXqNAILGB3e6lngQ77jlow1NVGOyFItm5NDZlxW1FHxHX8q1aAb9EmoIQz6QU-/s1600/nunez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYq2lLP0sS51vZ-Gbx7rvV5riEhxXjDaLmL9UaOqKgoBUUUT1SV0wbg03U9spqsJ_yD-ckUTpsiagkA5DXqNAILGB3e6lngQ77jlow1NVGOyFItm5NDZlxW1FHxHX8q1aAb9EmoIQz6QU-/s1600/nunez.jpg" height="265" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La foto de la vergonya, Josep Lluís Núñez, declarat culpable el 2011 per suborn i falsedat documental a Hisenda amb l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, de visita a la urbanització de luxe i fantasma de La Torre. Foto: Ajuntament de Ripoll</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
Deixeu-me fer unes preguntes com a ciutadà que ho desconeix: quins interessos hi ha? A qui beneficia la requalificació de tots aquests terrenys? Quin acord tenen amb els empresaris que suposadament han de venir a construir futur a Ripoll? Farem el mateix que la urbanització fantasma de La Torre? El vessellatge, que en una altra època era una cosa habitual, hauria de deixar de ser-ho.<br />
<br />
Quina alternativa tenim? Que torni ERC a governar? Després que <a href="http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/24421/teresa/jorda/es/lliura/moment/ser/imputada/al/cas/fmc/ser/aforada" target="_blank">Teresa Jordà hagi estat implicada en el cas de cobrar sobresous de la Federació Catalana de Municipis</a>. Però més important encara, sense que aquest grup polític hagi plantejat una alternativa raonable a aquestes polítiques.<br />
<br />
<b>Per aquest motiu, com a persona que m'estimo Ripoll, demano a la gent que està al capdavant de les entitats de qualsevol caire, a la gent que està al capdavant de les botigues del poble, a la gent que està al capdavant de les petites empreses, a les treballadores i treballadors, a la gent que vol un futur millor per a ells i per a les noves generacions. Si us plau, feu un pas endavant, feu que es creï una candidatura unitària, popular, sense sigles de partits polítics (ni que hagin estat vinculats a partits tradicionals), que faci fora aquest espiral de vella política, de la màfia. Presenteu-vos a les eleccions municipals del mes de maig de 2015 i atureu aquest dessagnat que pateix la vila de Ripoll. Que el poble mani!</b><br />
<br />
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-2192571388274215782014-06-18T12:59:00.000+02:002014-06-18T12:59:55.683+02:00Referèndum Tour Edimburg: una visita guiada per Edimburg en català!<a href="http://www.referendumtour.com/" target="_blank"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr4e18GFWEh9NvAedXYgX266xmFFwhJMtCXy6dCe4i2TpL3wavURTieyWW1frixOGvIpowFvIH-a8Ax9frOpbgxxNO8zRn991pegNdDofYY91aFsDJEozyQ-4xQLU1Xs0uuUJhMJebv192/s1600/Capc%CC%A7alera_Web_BO4.jpg" height="60" width="320" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
D'aquí a menys de 100 dies hi haurà un esdeveniment que marcarà un abans i un després a la història d'Escòcia, i de retruc d'Europa. Un referèndum sobre la independència de la nació permetrà decidir els seus ciutadans si volen seguir vinculats al Regne Unit o bé iniciar un camí de país per si mateix.<br />
<br />
Doncs bé, ha nascut una iniciativa que permetrà conèixer de primera mà el Referèndum d'Escòcia als catalans i catalanes que aquest estiu visitin Edimburg, la capital del país. Es tracta d'un recorregut a peu per les principals atraccions turístiques de la ciutat i que permetran interpretar el referèndum del 18 de setembre de 2014.<br />
<br />
Per a més informació i inscripcions podeu anar a la pàgina weeb del projecte <a href="http://because%20in%20the%20communication%20via%20internal%20market%20information%20%28imi%29/" target="_blank">Referèndum Tour</a><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpS1bzMAkL-JlDgRx7aqe6tOqwE0bW5sixb0mRzX3tHpHha2OPsdRlCDgZlYIuEjP-kdKAjzrAqevHmsNk-sq5HwLXd1WVdtWOzbJ3vb0A0Ecs5El2EApKIo8aq-pmKosK-th_nOVVeXt/s1600/ref_tour_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixpS1bzMAkL-JlDgRx7aqe6tOqwE0bW5sixb0mRzX3tHpHha2OPsdRlCDgZlYIuEjP-kdKAjzrAqevHmsNk-sq5HwLXd1WVdtWOzbJ3vb0A0Ecs5El2EApKIo8aq-pmKosK-th_nOVVeXt/s1600/ref_tour_0.jpg" height="394" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge del primer Referèndum Tour, davant de l'Església de Saint Giles a Edimburg.</td></tr>
</tbody></table>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-83513380161734994262014-01-31T21:01:00.001+01:002014-01-31T21:01:27.068+01:00L'ombra de l'immigrant<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnXWp-3OAB6it2zOgsd2aYagwSC04UfS0jqkD17qIEDHAj31SEIfe9VhEkDpAg8EvxiNnflEcL8KxLlw7dilbl78rlvQwktRC-2nwXYW9SI6PdllBCSY6tmayqmOOW6JqtQAqNnohwdO-s/s1600/immigrant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnXWp-3OAB6it2zOgsd2aYagwSC04UfS0jqkD17qIEDHAj31SEIfe9VhEkDpAg8EvxiNnflEcL8KxLlw7dilbl78rlvQwktRC-2nwXYW9SI6PdllBCSY6tmayqmOOW6JqtQAqNnohwdO-s/s1600/immigrant.jpg" height="293" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vinyeta La Punxa d'en Jap. Diari El Punt </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Em recordo molt de vosaltres. De les
paraules que dèieu, de la ràbia acumulada que emetíeu cap a les persones
estrangeres que viuen —o que vivien, perquè potser ja han marxat— al poble.
Recordo les mentides que propugnàveu en contra seva, contra gent que no
coneixíeu, però dels quals us n’atrevíeu a dir barbaritats. Us tinc molt
presents els ulls plens d’ira, quan relatàveu experiències que us havien
explicat dels immigrants. Un home que us havia pres la tanda al metge o una
dona amb molts fills que obtenia xecs regals per anar a comprar o una família que
s’havia comprat un pis i no havia de pagar impostos. També guardo els renecs i
els adjectius maliciosos cap a ells, cap als moros, negres i sudaques. Eren fastigosos,
feien pudor, cridaven i ens treien la feina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">No tan sols eren ofenses de mala voluntat
en el terreny econòmic, també en porto tota una caixa plena de les queixes que
vau formular per la seva manera de viure, pels trets culturals, tan diferents.
Uns no podíeu suportar que les dones tinguessin uns determinats vestits, d’altres
no aguantàveu que anessin a resar cada setmana, d’altres us era impensable que
es poguessin passar tantes hores en una plaça xerrant i cridant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">I tots aquests records que m’he endut sota
el braç, s’encenen en mi, en la meva existència quotidiana. Ja el primer dia
que vaig agafar l’avió per canviar de país, a causa de la crisi econòmica, els
vaig veure com revenien tots al cap, un per un. No tant com un somni que pots
recordar, sinó com un temor que se m’ha anat passejant durant tots els mesos d’immigrant.
A mi, a qui explicàveu totes les vostres confidències despectives en contra
dels estrangers. A mi, que m’enrabiava com una mala cosa quan m’ho dèieu, ara,
tot això em persegueix com una ombra funesta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Perquè ara sóc jo qui està traient la
feina a la gent, perquè crido massa, perquè tinc la pell més fosca, els cabells
negres o no sé parlar bé l’idioma que m’acull. És una ombra que em persegueix
quan truco per demanar hora al metge o que m’acompanyarà quan algun dia demani
una subsidi. Penso en vosaltres i en la gent com vosaltres d’aquí on sóc ara,
que deu estar maleint-me i inventant històries sobre mi. Penso en com deuen ser
els seus ulls, les seves veus tenses i si s’assemblen als vostres rostres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">És una ombra allargada, que malgrat la
meva incomoditat, l’acullo a casa i l’alimento, li llegeixo llibres i li
escric, perquè algun dia, retorni als seus amos i els hi expliqui què passa al
món.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-78614069423198182622014-01-11T13:41:00.002+01:002014-01-11T13:42:07.130+01:00La Vie d'Adèle (Abdellatif Kechiche, 2013)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf8jhlfB4U9hRn_tUkx4XW__lQ3JmjiyuHeiXfz7KdwP9unUtwFkAKt5_ee6RLjCA8-K4Cso3kxCqqhpQxMrBj5GqrLD1MlWZuRpxUpDTTcLv-MnWBsLzGH81HB1VExx7zwd6qd7NgzZjI/s1600/La-Vie-d-Adele-Extrait-2-VF_reference.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf8jhlfB4U9hRn_tUkx4XW__lQ3JmjiyuHeiXfz7KdwP9unUtwFkAKt5_ee6RLjCA8-K4Cso3kxCqqhpQxMrBj5GqrLD1MlWZuRpxUpDTTcLv-MnWBsLzGH81HB1VExx7zwd6qd7NgzZjI/s1600/La-Vie-d-Adele-Extrait-2-VF_reference.jpg" height="225" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotograma del film La Vie d'Adèle (2013)</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Feia molt temps que una pel·lícula no em despertava una mica de curiositat. La Vie d'Adèle no només no m'ha despertat la curiositat, sinó que també m'ha revifat les ganes d'explicar-vos les sensacions que se senten després de veure-la.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Es tracta d'un film rodó, de dalt a baix, ple de matisos, de metàfores, de realisme, allunyat de l'esquema habitual. Ja per començar per la durada, de tres curtes hores. Després pel trencament habitual de les històries de subversió homosexual (la trama es basa en un afer amorós entre dues noies), perquè el director aconsegueix que aquest no en sigui l'eix central, sinó que esdevingui una detall més d'un quadre molt més complex, d'on, sota el meu punt de vista, se'n destaca un: l'adolescència, i en aquest cas, en el seu descobriment de l'amor i el sexe.</div>
<div style="text-align: justify;">
L'adolescència encarnada en l'actriu <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Ad%C3%A8le_Exarchopoulos" style="background-color: #f9f9f9; background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 12px; line-height: 17.280000686645508px; text-decoration: none;" title="Adèle Exarchopoulos">Adèle Exarchopoulos</a>, que encara va recollint premis per una actuació espectacular. Durant la pel·lícula assumeix el paper d'una noia que va a l'institut i que, com és lògic, descobreix noves facetes de la vida, però que per sobre de tot, abandona el món de la infantesa i enceta una nova etapa d'adultesa. </div>
<div style="text-align: justify;">
La transició entre els dos móns no la fa sola, la fa acompanyada del seu amor, que per casualitat —quines casualitats té la vida— veu per primera vegada tot creuant un pas de zebra. És possible que hi hagi un amor/atracció a primera vista? Per Adèle sí, ja que queda embadalida (com es veu al fotograma superior) d'una noia amb qui manté una fugaç i intensa mirada, potser a causa d'un fet que crida l'atenció —d'un senyal— i és que duu els cabells tenyits de blau (Blue is The Warmest Colour). L'amor de la protagonista és l'actriu <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/L%C3%A9a_Seydoux" style="background-color: #f9f9f9; background-image: none; color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 12px; line-height: 17.280000686645508px; text-decoration: none;" title="Léa Seydoux">Léa Seydoux</a> que recrea la temptació, el mirall adult, la transgressió, l'alliberament, allò que a Adèle li atrau.</div>
<div style="text-align: justify;">
Més enllà dels jocs i dels papers individuals que les dues exerceixen, també cal esmentar la presència constant de fets socials al voltant de les vides d'elles: des del paper socialitzador de l'escola, passant per l'estigma homosexual a la societat i a les famílies, parlant també del món elitista i snob de l'art, fins a la rutina del món de la parella. </div>
<div style="text-align: justify;">
Una altra cosa que sorprèn de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Blue_Is_the_Warmest_Colour" target="_blank">La Vie d'Adèle </a>—per cert, basada en història gràfica— són les escenes explícites de sexe, gens comunes en el cinema per a tots els públics. És un fet que sobta, fins i tot que pot incomodar, que s'ha qüestionat des d'algunes entitats que lluiten pels drets homosexuals, per banalitzar i per acontentar el públic masculí. Cadascú en tindrà la seva opinió, jo personalment, ho trobo una aposta arriscada i valenta, que encaixa perfectament amb allò que vol transmetre, allunyada dels estereotips del sexe del cinema amb escenes normalment poc reals. Ara bé, també cal reconèixer que no sé si les mateixes escenes entre dos homes s'haguessin filmat i/o haguessin tingut la mateixa acceptació per part del públic.</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb tot La Vie d'Adèle és un caramel que assaborir fins a l'últim instant i impregnar-se d'aquestes ganes de descobrir, de conèixer el poder de l'atracció, de saber on són els límits amb l'amor, de respondre a la pregunta de l'ambivalència sexual. I tot plegat a través d'un retrat de vida, de la història d'una tendra i apassionada adolescent.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-39907714158106843662013-12-19T20:52:00.000+01:002013-12-19T20:52:04.251+01:00Escòcia (I)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj30VNOX5I1JzrBkiDZfz1CgU0H-pmxyJGG4zoNNgHCXYGIZIqIQWFCwEHolRse30ULvhWFkFd8WuOZiG-IQzr8LB3gP_RQ1SxIlCsE7OZB4PZaqKCP1j8vtrgs2MKzPoZR_2P54m7ocNoI/s1600/IMAG2473.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj30VNOX5I1JzrBkiDZfz1CgU0H-pmxyJGG4zoNNgHCXYGIZIqIQWFCwEHolRse30ULvhWFkFd8WuOZiG-IQzr8LB3gP_RQ1SxIlCsE7OZB4PZaqKCP1j8vtrgs2MKzPoZR_2P54m7ocNoI/s400/IMAG2473.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Heus aquí la terra del vent </div>
<div style="text-align: center;">
Banyada per mar i per grans extensions verdes. </div>
<div style="text-align: center;">
S'alça Escòcia enmig de la deshonesta veritat de la terra, </div>
<div style="text-align: center;">
aquella que amaga del sol els llocs més salvatges.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Sereu valents els qui l'habiten</div>
<div style="text-align: center;">
i llargues les matinades d'hivern</div>
<div style="text-align: center;">
perquè els plaers tan sols hi llangueixin</div>
<div style="text-align: center;">
durant els dies de sol intermitent.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Les ratxes del vent bategaran amb rauxa,</div>
<div style="text-align: center;">
penetraran per les valls de bestiar jaient,</div>
<div style="text-align: center;">
relliscaran en els molls de vaixells</div>
<div style="text-align: center;">
pendents de salpar cap a l'alba.</div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-23289383886679042462013-10-29T20:49:00.001+01:002013-10-29T20:50:32.218+01:00Agraïment als botxins<div style="text-align: right;">
<i>A Banquers, polítics de llarga tirada,</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>economistes neoliberals i absorts executius.</i></div>
<div style="text-align: right;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglHn7g7eocYTH5BXtWiRlF93d9v0eSFCA188CSYDr4KFC_carg3sayzwNE93vWDd8MMzB-OqrBIiMlELzIBffKNfR4eD-O1aLutkTqrS6JBRlw7PjlIRuYvMWdwACfp8nv4MDsF3Ha4Erc/s1600/Serra-diu-tenia-funcions-executives-Caixa-Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglHn7g7eocYTH5BXtWiRlF93d9v0eSFCA188CSYDr4KFC_carg3sayzwNE93vWDd8MMzB-OqrBIiMlELzIBffKNfR4eD-O1aLutkTqrS6JBRlw7PjlIRuYvMWdwACfp8nv4MDsF3Ha4Erc/s320/Serra-diu-tenia-funcions-executives-Caixa-Catalunya.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Felicitats per la vostra obstinació en el poder,<br />
per les vostres cases multicolors<br />
i els cotxes de gamma alta al garatge,<br />
lluïu uns vestits de somni<br />
amb americanes a mida<br />
i corbates de disseny.<br />
<br />
Felicitats per les carreres d'èxit<br />
que omplen d'orgull a familiars<br />
i amics que us trobeu al club de golf,<br />
tots amb rostres de fascinant bronzejat<br />
i educada paraula.<br />
<br />
Felicitats pels vostres somnis complerts<br />
per les vostres dones tan boniques i fidels,<br />
casats en nom de Déu (no el dels pobres)<br />
i per fer caritat (per a ells) cada diumenge.<br />
<br />
Felicitats per arribar sobrats a finals de mes,<br />
tot comprant vins cars i menjars de luxe,<br />
vosaltres sou l'exemple que ens han inculcat,<br />
"algun dia arribareu a ser com ells" -deien,<br />
que això és perquè heu arriscat capital,<br />
heu innovat, us heu endeutat...<br />
<br />
Per tot això, felicitats per ser com sou.<br />
Per ensenyar-nos la cara més amarga de l'home.<br />
Ara, ja sabem allò que no volem ser.<br />
I en la nostra reafirmació, al vostre mirall,<br />
ens està proposant les normes per construir<br />
la societat que volem.<br />
Per no arribar a ser mai així.<br />
<br />
Felicitats per mostrar-nos camins d'odi,<br />
de poder xuclador, de domini i de beneficis<br />
insultants, que ens catapulten, al poble,<br />
a un malviure constant.<br />
<br />
Felicitats per despertar la llavor de canvi,<br />
per fer-nos adonar dels sons d'alliberament,<br />
per unir-nos, per desbancar-vos del capdavant.<br />
<br />
Felicitats perquè un dia es capgirarà el mitjó<br />
i observareu de primera mà com amb menys,<br />
com repartint la riquesa, també rutlla el món.<br />
Veureu els petits ser al govern:<br />
el forner firmant decrets,<br />
i la infermera administrant les finances.<br />
Veureu en cada un dels vostres camps de golf,<br />
brotar-hi espigues de blat i ramells rojos de flors<br />
en senyal de victòria. Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-59947161537327277362013-10-20T15:23:00.000+02:002013-10-29T20:18:14.586+01:001 any "servint cafès a Londres"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8vWDDWvhlmSW74Qet3mAlNYinIsyCtu48m8usyAH-Tff1fTROTC92vyKIa2GwXQ-CMArhRrHbJCsIwXuY9yqKGNUBAtFCwTzv6iiML5funld9k6-AQBhD6jdCI-N6hbVtPiQr8g-f0qXZ/s1600/IMAG1621.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8vWDDWvhlmSW74Qet3mAlNYinIsyCtu48m8usyAH-Tff1fTROTC92vyKIa2GwXQ-CMArhRrHbJCsIwXuY9yqKGNUBAtFCwTzv6iiML5funld9k6-AQBhD6jdCI-N6hbVtPiQr8g-f0qXZ/s400/IMAG1621.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<i>A l'Alèxia, còmplice d'aquest aniversari</i></div>
<br />
Commemorar les efemèrides pot comportar, a vegades, sensacions contradictòries. Això és el que em passa quan veig el calendari que tinc palplantat davant dels nassos: fa un any vaig emigrar.<br />
<br />
Per una banda, ets sents feliç, perquè has aconseguit avançar en un repte que era i és complicat, però per l'altre també tens un sentiment de ràbia i d'ofegament, perquè estàs lluny de tu (dels teus). I en aquesta coctelera explosiva hi ha tants ingredients, que la mescla pot resulta força de mal païr.<br />
<br />
Quan vaig pujar a l'avió, el 19 d'octubre de 2012, em feia creure a mi mateix que era una situació transitòria, poc transcendent, de creixement personal, d'experiència, de riquesa lingüística. Però, quan vas sumant mesos a fora de casa, et sents completament abatut i sobrepassat per aquestes primeres sensacions. Què se n'ha fet d'aquells plantejaments? On és la persona de fa un any?<br />
<br />
Si voleu que us digui la veritat, la persona que fa un any ho veia tot de colors ben vius, ara ho veu de colors amb molts matisos. Si bé és cert que marxar fora del teu entorn esperona, també és cert que a cada nit de mals d'esquena o d'insomni, et retorna l'agre fotograma de realitat d'immigrant forçat, com centenars de milers de sud-europeus, que estem nodrint les ciutats d'Alemanya o del Regne Unit.<br />
<br />
La vida és feta a base d'experiències i les nostres (les de la generació 1975-1995, la generació perduda) quedaran marcades per un buit constant a les nostres existències, que ens porta a la deriva per feines inestables que ens aboquen a un futur sense respostes en cap dels nostres àmbits.<br />
<br />
L'angoixa de la generació perduda ha tardat molt temps a aflorar. I encara no queda clar si hi és o no. Aquesta és la sensació que existeix, fins i tot, perduts en saber si estem perduts o no. No se sap molt bé perquè, la majoria anem tirant, posant pedaços en qualsevol dels àmbits que tenim, però hi ha fets que confirmen, absolutament, que estem patint un procés d'empobriment i, potser allò, que encara és pitjor, no hi ha expectatives de futur perquè canviï res, al contrari, sembla que tot seguirà a pitjor.<br />
<br />
De moment, un any després del gran interrogant d'arribar a un nou país, després de mil aventures i desaventures, seguim el camí del "servint cafès a Londres", esclaus de la "mobilitat exterior", de polítics que es vanten que la gent hagi d'emigrar a altres països. Esclaus perquè els interrogants es multipliquen, però dempeus, per canviar la història.<br />
<br />
Comentari de Sílvia Martí, gràcies Sílvia.<br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px;">Hi penso tant, en vosaltres, els meus amics expatriats... Que ahir a la nit, quan vaig llegir el teu post, em va venir un sentiment estrany, que fa temps que creix per dins, però que cada cop se'm fa més present a l'ànim i a l'actitud. Es diu INDIGNACIÓ. Indignació envers aquells qui essent professors de la Facultat de Comunicació de la UAB ens van pintar un futur prometedor i ens van anomenar "crème de la crème". Indignació pel potencial intel·lectual que emigra a fora, tants amics, tanta gent jove, tantes oportunitats perdudes d'incorporar gent innovadora, amb idees noves i un tarannà fresc. Indignació envers aquells qui, instal·lats en les empreses i institucions, resen a la providència per haver nascut abans del 75-80, i tenir un lloc de treball: en compte, no estic indignada amb tots, sinó amb els que són ineptes, no treballen com haurien i no tenen els coneixements que haurien, i tot i així, cobren el doble, el triple, o 10 vegades més que aquell bon professional autònom que amb prou feines es guanya les garrofes. Indignació per tots els fills que hauríem de voler tenir i potser ni tindrem, perquè som conscients de la difícil situació que ens envolta, i no ens atrevim a pensar que "tindrem bona sort i mai els faltarà de res". Indignació per una crisi que no s'acaba ni s'acabarà properament, perquè les borses poden pujar i les empreses grans guanyar molt, però això no repercuteix directament als ciutadans. Indignació per cada any que passem amb el cor econgit, la respiració continguda, i sobretot, els somnis guardats en un sarró, ben fermat, al qual no ens atrevim ni a mirar de tant en tant. La meva il·lusió seria constituir una empresa, trobar un bon nínxol de mercat, i poder contractar tots els meus amics i coneguts. Que poguessin tornar, tenir un bon sou, refer el camí dels somnis i els desitjos. Potser algun dia ho aconseguirem, Dani, i farem el cafè altre cop en alguna ciutat (Ripoll-Olot-Figueres), tots tres periodistes gironins. Referem el món, perquè això sí, la indignació dóna més força per aixecar-te dempeus i canviar la història.</span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-78742123909587730142013-10-06T18:56:00.000+02:002013-10-06T18:56:10.785+02:00El repte<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitiC-VxRTduaYMpj-3jXbDdPF44zqyNE6I9zWOTb7LmhvsdJ7GVU-ZORDXZBqnSoV4pETPVyjjCQ-FS_5PMjqJaStdBwi5DbFn4d7gxMBbzXgyhZvD-6lZrFbaRvt4AiQEDGolkIWe9a-e/s1600/IMAG2385.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitiC-VxRTduaYMpj-3jXbDdPF44zqyNE6I9zWOTb7LmhvsdJ7GVU-ZORDXZBqnSoV4pETPVyjjCQ-FS_5PMjqJaStdBwi5DbFn4d7gxMBbzXgyhZvD-6lZrFbaRvt4AiQEDGolkIWe9a-e/s400/IMAG2385.jpg" width="400" /></a></div>
De reptes per proposar-nos en podem trobar molts i de molt il·lusionants en aquesta petita vida. Però allò que està més clar, és que hom en posa, encara que siguin minúsculs en el dia a dia. La motivació per arribar a una fita, ens esperona a ser més constant, més valents, més socials, més enginyosos...<br />
Ara bé, el repte en si existeix encara que la fita no s'aconsegueixi. Ara, d'aquí a nou dies farà un any que vaig agafar un avió per marxar de Catalunya cap a un altre país, primer va ser Anglaterra, ara Escòcia. El repte era ni més ni menys que buscar una feina i aprendre un idioma.<br />
No sé si aconseguiré ni la feina que buscava ni dominaré l'idioma com volia, però cal tenir en compte que el mateix dia en què agava l'avió ja havia escrit la majoria de les lletres del REPTE. Tan sols quedava maquejar-les, enquadrar-les, dissenyar-les adequadament. I aquí estem, en l'àrdua tasca de ressegui cada mil·límetre de lletra amb una tinta ben especial.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-27858627766609668832013-09-22T16:01:00.001+02:002013-09-22T16:01:29.310+02:00Periodisme indecentAugureu alguna notícia explosiva?<br />
Algun titular trencador?<br />
Es necessiten paraules objecte,<br />
fotografies sense raó,<br />
comentaris indignes<br />
de periodistes sense senderi<br />
cobrant sous d'explotació.<br />
<br />
Farem d'altaveus de governs,<br />
espoliarem el sentit comú,<br />
perquè còmplices del poder<br />
ens enriquirem, segur.<br />
<br />
Deixeu de preguntar-vos les 5 W<br />
i pregunteu què vol el cap (de redacció)<br />
traieu-vos les fums i els somnis<br />
de l'objectivitat del món.<br />
<br />
Som fàbriques de paraules<br />
que edulcoren al gust que volem,<br />
periodisme de simulacre,<br />
periodisme indecent.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-44383897243378111242013-06-10T21:47:00.000+02:002013-06-10T21:47:48.812+02:00Viatge al fons de la nit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgD5DB99Y-yFbWkflr6k8Qs0i5lCP6aoJGccm8VAl_sLUk6o37YQ2tmmo0urFwDkCQ6A2Uy5ajzKL4fV68d6nvkXUyMj27bIz0t0at_PXjSaZ0oSd2uNHgtrBG1ORG5BpRA-uNtZZYZGvM/s1600/IMAG1943.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgD5DB99Y-yFbWkflr6k8Qs0i5lCP6aoJGccm8VAl_sLUk6o37YQ2tmmo0urFwDkCQ6A2Uy5ajzKL4fV68d6nvkXUyMj27bIz0t0at_PXjSaZ0oSd2uNHgtrBG1ORG5BpRA-uNtZZYZGvM/s400/IMAG1943.jpg" width="266" /></a></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">La
sensació de buit</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"> és
immensa i plena d’amor</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">de
color vermell.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">El sol m’és a la riba,</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">jo
ja ho sabia</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;"> que
a la ciutat s’ofega el cor,</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">mes
ara dansa a la llança de la vida</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">i enumero
les raons de mirar-te,</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">cada
dia més sotmès,</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">de
forma immesurable,</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">pels
ulls que em desterren pres.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">La
nit apareix amb el llum de la façana</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">mentre
encara somio despert,</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">xiulets
de lluna</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">somriure
obert,</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">de
sons sense solfa.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">He
après</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">a palpar-te
la pell bruna,</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">a sentir-te
la veu acariciar-te un bes.</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">L’ombra
que em persegueix</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;"> pregunta
a cada volta</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">quan
sabrem les estrelles</span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 7.49cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">quan
els cabells i la rosa que fareix?</span></div>
<br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium;">(escolto
el silenci, canto per a ell)</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-67328849358267849742013-05-07T12:46:00.001+02:002013-05-07T12:46:10.261+02:00Flors per dissimular<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq9A73KVcIm8xjxBSBxkqt-Ri9xKa7iKuirAy0Hg4uZPFhGo2CKBJhL6PthxUwgU-mbdcPoLA9HMA4PeO7G9DRmqhLTnQjQ25uuZOqbUTcbMaH2-VQsQBWPx1I9IYBzGqe81CJUBGw-KnV/s1600/DSCN4322.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq9A73KVcIm8xjxBSBxkqt-Ri9xKa7iKuirAy0Hg4uZPFhGo2CKBJhL6PthxUwgU-mbdcPoLA9HMA4PeO7G9DRmqhLTnQjQ25uuZOqbUTcbMaH2-VQsQBWPx1I9IYBzGqe81CJUBGw-KnV/s400/DSCN4322.JPG" width="300" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
La bellesa de les flors és indiscutible. N'hi ha de més belles, de més poètiques, de relacionades amb celebracions, però, en tot cas, les flors són una font inesgotable de sensacions a les nostres vides. Des que naixem (que ens les duen a l'hospital) fins que morim (que ens les duen al cementiri). I per què ho fem això? Segurament, perquè les flors són una bona metàfora de vida i d'eclosió sentimental.<br />
<br />
Però les flors també són segrestades com a mitjà per tapar o per encobrir defectes. Quan escolto que hi ha ajuntaments que es dediquen a fer campanyes per posar flors arreu del municipi o per esperonar perquè la gent en posi més als balcons em temo el pitjor. Temo que darrere de la bellesa de les flors s'hi tapin les vergonyes. Que darrere de cada gerani hi hagi centenars d'aturats, que darrere de cada clavell centres cívics despenjats. I que vulguin distreure'ns perquè mirem fixament els pètals i no fiquem el nas en allò que ens està enlletgint de veritat el poble.<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-42203711110678697222013-04-12T00:03:00.001+02:002013-04-12T00:06:41.163+02:00Una segona lectura<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPDsfohRxMDHWw6E52YOuvbBPvfP6_nLhF5hjZWR5gwvvwXYwuBpOyfmQfXB1OrJQqQGb3JOayZXrXkJsn8ppBNUrrRkE_tErYXwmbzeYpR9EudZG7mM8244UIHPOGtqut1j2V1vupDAwy/s1600/IMAG1717.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPDsfohRxMDHWw6E52YOuvbBPvfP6_nLhF5hjZWR5gwvvwXYwuBpOyfmQfXB1OrJQqQGb3JOayZXrXkJsn8ppBNUrrRkE_tErYXwmbzeYpR9EudZG7mM8244UIHPOGtqut1j2V1vupDAwy/s640/IMAG1717.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Diuen que és l'Atenes del nord d'Europa. No ho puc comparar perquè encara no he visitat mai la capital grega, però en tot cas, no hi falta pas història en cada racó del barri vell. El conegut castell és un bastió inexpugnable, no només pel preu de l'entrada, sinó perquè a partir de la seva ubicació, la ciutat s'estira cap a totes les direccions possibles. Des d'uns penya-segats propers a l'urbs, en ruta cap a la muntanya Arthur's Seat, es pot gaudir d'una vista excepcional.<br />
Les teulades de pissarra es combinen amb les d'argila, totes punxegudes, inclinades i amb xemeneies indiscriminades i quantioses que les travessen. Les façanes són fredes i hostils, amb un llarg parany de llums que s'encenen darrere finestres de marcs emblanquinats. Als parcs, els pocs arbres que s'hi entreveuen no tenen cap fulla que els identifiqui i, tan sols, gavines i corbs que volen a l'horitzó, certifiquen vida. I encara més lluny, la serralada de Pentland Hills encara ufaneja nevada. <br />
Tot això s'ho mira un noi desconegut. S'ha assegut de cop, sense que li importés l'alçada del cingle, mentre ha deixat una bossa que duia a la mà de cop al terra. S'ha descordat el jersei amb caputxa, malgrat el vent fred que l'envesteix. A la butxaca hi duu un paper que s'ha trobat quan ha entrat a la cuina del pis que comparteix amb la seva dona. De l'angoixa, ha sortit corrent de casa, amb la necessitat d'equilibrar les paraules, de donar una segona oportunitat als ulls, perquè allà, amb Edinburgh com a testimoni, llegeixin una altra realitat.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-21426428899611935692013-03-08T20:42:00.000+01:002013-03-08T20:42:29.221+01:00Hi ha dones que ens falten<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVd2qttm8HVaLkF_il_rBPmrKXIjgeIxHNUoHD9a8IXWFHGD7_iQrTx8rO9Dxy2MM30cojhwhBOieYHg4cXsWoyV4bvBA7y5etGfvP3c8VI9-pTOTeeUYzRR-xddGpNfKWaGKi1Ls-28p/s1600/cotolla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyVd2qttm8HVaLkF_il_rBPmrKXIjgeIxHNUoHD9a8IXWFHGD7_iQrTx8rO9Dxy2MM30cojhwhBOieYHg4cXsWoyV4bvBA7y5etGfvP3c8VI9-pTOTeeUYzRR-xddGpNfKWaGKi1Ls-28p/s400/cotolla.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fàbrica La Cotolla (Ripoll). Foto: Col·lecció d'Agustí Dalmau i Font</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
Hi ha dones que ens falten. Que estimàvem i que ens falten. Desaparegudes per llei de vida, com les nostres àvies o besàvies. És el vostre cas?<br />
<br />
Aquesta reflexió prèvia arriba arran de la vulnerable commemoració d'avui. Considero, que cada dia ha de suposar l'emancipació i la lluita de la dona, no només el dia 8 de març, però en dies com avui, val la pena recordar que hi ha dones que trobem a faltar.<br />
<br />
Les nostres àvies i besàvies, explotades en colònies tèxtils del riu Ter, per exemple. Les nostres àvies i besàvies miserables en les tasques domèstiques, per exemple. Vivim en una societat tan volàtil, que el record es concentra en allò més proper i positiu, però si furguem una mica en les històries personals de la nostra família i desenterrem quines eren les trajectòries personals d'aquestes dones, veurem com treiem la pols a unes vides feixugues d'heroïcitat quotidiana.<br />
<br />
Com moltes de les àvies del Ripollès, la meva, treballava des de ben petita a una de les nombroses fàbriques tèxtils que hi havia en aquella època. No ens podem fer una idea de les condicions tan dures que patien, no només a la fàbrica sinó a casa. Malauradament, mai vaig arribar a tenir temps d'indagar més en la vida entre els telers. Ara, dues generacions després, en plena esplendor de la postmodernitat, de la vida efímera, no hi ha ponts de connexió entre allò i això, com si hi hagués hagut un salt en el temps, com si no hagués succeït res. I com noies i dones i nois i homes a la deriva, sense referents, sense orígens, sense identitat, ja podem seguir celebrant el 8 de març. Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-86746511758881832482013-01-29T14:54:00.000+01:002013-01-29T15:02:23.048+01:00"Revolta i volta" (Dani Vilaseca, 2013)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQiAvCFdahm4IBUGbn87WCFOPsKfdq1pse55xVdCv4y3MGug7l00Ida00pO8E7_91SDjGGLnYd2Uv2x25rsVdCO94EwBsh6ikSeIL0S1iPcWbGPBnY5V2sByUvPEU1Omy8JM8XNf0OC406/s1600/REV6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQiAvCFdahm4IBUGbn87WCFOPsKfdq1pse55xVdCv4y3MGug7l00Ida00pO8E7_91SDjGGLnYd2Uv2x25rsVdCO94EwBsh6ikSeIL0S1iPcWbGPBnY5V2sByUvPEU1Omy8JM8XNf0OC406/s640/REV6.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr align="right"><td class="tr-caption"><span style="font-size: xx-small;">Imatge: Alèxia Planas</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Hi ha moltes maneres de canviar allò que no ens agrada. O, almenys, intentar-ho. A mi, particularment, m'agrada pensar que podem viure en una societat més justa que la que vivim actualment. Per aquest motiu, sóc de l'opinió que cal esbotzar el sistema capitalista. O perquè ens entenguem tots plegats: establir unes noves normes de ciutadania i de vida, que no estiguin regides per les doctrines del diner, que avui en dia, passa per grans multinacionals, les seves fortunes i els aparells dels partits polítics que estan a la seva disposició.<br />
Una de les maneres que a mi, humilment, se m'han acudit per contribuir a aquest canvi, és a través de les paraules. Així, publico un recull de poesies sota el títol de <a href="http://revoltaivolta.wordpress.com/" target="_blank">"Revolta i volta"</a> en format bloc. Com anuncio just a la portada del bloc: <b>La poesia no canvia el sistema que ens està fent més miserables.
Però posa paraules a la disposició de la bona gent i carrega de lletres
els punys que lluiten en la revolta. Si us agraden els poemes,
llegiu-los i difoneu-los, perquè cal donar la volta al món en què
malvivim.</b><br />
Us demano que quan tingueu temps lliure i vulgueu llegir una mica de poesia protesta, hi feu un cop d'ull i si us agrada que ho compartiu, ho reciteu, ho difoneu... perquè és tota vostra, també. <b> </b> Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-76366077559978158622013-01-10T18:12:00.002+01:002013-01-10T18:13:28.941+01:00Ens han venut de nou: ara, el fracking.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicU024F9tODQ9tUB-pmoO9iTJ6A1MxJct89GGsZsazLM-Y28uVHyQNrAIRSwsFrZlDLzCVXg47CVTkxYIku8SoKIy-buuPd17PSESQePP10d5EuhnVUDBRLl2x3PaNApInBLD9AiCcalTI/s1600/europe-map-copy3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicU024F9tODQ9tUB-pmoO9iTJ6A1MxJct89GGsZsazLM-Y28uVHyQNrAIRSwsFrZlDLzCVXg47CVTkxYIku8SoKIy-buuPd17PSESQePP10d5EuhnVUDBRLl2x3PaNApInBLD9AiCcalTI/s640/europe-map-copy3.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font: frack-off.org.uk</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
El Govern de Catalunya, encapçalat pel partit Convergència i Unió, ha decidit, una vegada més, vendre el territori a qualsevol preu, de manera literal. Ho va intentar fins a l'últim minut amb els terrenys del Delta del Llobregat per instal·lar-hi Eurovegas. Fa més anys, la gent d'aquest país tenim molt colpida a la memòria la sentència a desaparèixer que suposava el Pla Hidrològic espanyol per les Terres de l'Ebre. Durant aquests períodes també n'hi ha hagut d'altres, de temptatives, com ara la construcció de la línia de molt alta tensió, la MAT.</div>
<div style="text-align: justify;">
Mireu-vos-ho per on vulgueu, això és vendre el territori, i amb això, vendre la gent que hi viu, no només per les que hi són ara, sinó per moltes generacions. Llavors, es pot discutir la viabilitat, els beneficis econòmics, les conseqüències, l'atac contra el medi ambient. En aquests àmbits, puc entendre, que no compartir, que hi hagi gent que defensi unes postures més agressives contra el territori, per suposadament augmentar la riquesa o pel bé del suposat progrés.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tornem a les últimes decisions del Govern. Han autoritzat una empresa de capital anglès Teredo Oil Limited Segunda Sucursal SL., ha fer prospeccions incials per comprovar si hi ha bosses de gas o petroli a comarques com el Ripollès, la Garrotxa i Osona. Aquí teniu la <a href="http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6283/1276854.pdf">resolució</a> del dia 31 de desembre de 2012, publicada al DOGC, on s'especifica l'aprovació del projecte anomenat "Ripoll". L'empresa, per tant, podrà fer les prospeccions per saber si al subsòl de les nostres contrades hi ha materials pels quals puguin treure profit, evidentment amb un rendiment privat, en benefici per als accionistes d'aquesta empresa.</div>
<div style="text-align: justify;">
No és una qüestió menor pensar què es fa amb els recursos naturals, amb allò que en principi no és de ningú, sinó del territori on es viu. No és una qüestió menor què passarà si finalment hi troben materials per explotar. No és una qüestió menor pensar què passarà amb els 26.000 habitants de la comarca del Ripollès, que viuran al costat d'explotacions que utilitzaran un mecanisme anomenat fràcking per extreure allò que necessitin. Quants diners valen les nostres muntanyes? Quants diners val la salut de la gent que hi viu? És legitim que el territori no tingui ni veu ni vot en prendre la decisió?</div>
<div style="text-align: justify;">
Són preguntes que ens haurem d'anar fent durant aquests propers anys si, malauradament, existeix gas o petroli, sota els nostres peus. Ens pensem sovint, que vivim en una democràcia exemplar, referent del primer món, justa, que firma protocols mediambientals, sense discriminacions, i en casos com aquests, ens adonem de la indefenció davant les especulacions del mercat, ara, en forma d'extraccions de gas o de petroli, quan en tot cas, primer de tot, caldria reclamar que els recursos naturals pertanyen al poble, i que sobiranament, ja decidirà quins usos se li donen. A la Constitució de la República de Bolívia, on porten 500 anys d'espoli natural, econòmic i també de l'entorn i de la salut dels seus habitants, han recollit a la seva carta magna, que ja n'hi havia prou de xantatges, que no es vendran més.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Artículo 359<br />
Los hidrocarburos, cualquiera sea el estado en que se encuentren o la
forma en la que se presenten, son de propiedad inalienable e
imprescriptible del pueblo boliviano. El Estado, en nombre y
representación del pueblo boliviano, ejerce la propiedad de toda la
producción de hidrocarburos del país y es el único facultado para su
comercialización. La totalidad de los ingresos percibidos por la
comercialización de los hidrocarburos será propiedad del Estado.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>
Cuarta Parte, Título II, Capítulo Tercero: Hidrocarburos, <a class="external text" href="http://www.presidencia.gob.bo/download/constitucion.pdf" rel="nofollow">Nueva Constitución Política del Estado</a></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per desgràcia, als Països Catalans, seguim dirigits per governs que signen decrets sota la influència de mercats que només veuen dòlars, lliures o euros, en comptes de vida i gent.</div>
<div style="text-align: justify;">
Si voleu saber en 8 minuts què és el fracking, mireu la primera part d'un reportatge que es diu "Fracking Hell" subtitulat al castellà. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<a class="external text" href="http://www.presidencia.gob.bo/download/constitucion.pdf" rel="nofollow"></a>
<object height="315" width="560"><param name="movie" value="https://www.youtube-nocookie.com/v/0RvSj_DI8MI?hl=en_GB&version=3"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="https://www.youtube-nocookie.com/v/0RvSj_DI8MI?hl=en_GB&version=3" type="application/x-shockwave-flash" width="560" height="315" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-10725187262368428402013-01-02T13:21:00.001+01:002013-01-02T13:22:38.774+01:00Any nou, destí nou?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu5THGG1GGLmqcptjYH7VSrtsvDMRmFoYUYwXjIT-2J62D9FObNxtZIWOgJbx2C-Yjlt_UY2nLi8yGcJzxy4LP23JK_G-JFzirI5G6zDl6y1EM9WUL4r9ER9UnPGG862p86fzS70OsDY2t/s1600/IMAG1168.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu5THGG1GGLmqcptjYH7VSrtsvDMRmFoYUYwXjIT-2J62D9FObNxtZIWOgJbx2C-Yjlt_UY2nLi8yGcJzxy4LP23JK_G-JFzirI5G6zDl6y1EM9WUL4r9ER9UnPGG862p86fzS70OsDY2t/s400/IMAG1168.jpg" width="400" /></a></div>
Dos mesos i mig després. Molta pluja acumulada als ulls. Entre fred que ha encarcarat els dits. Després d'un viatge de nadal per veure la família i els amics. Després de tot plegat, cal plantejar-se què serà del futur. De moment, sembla que el vaixell no hagi trobat el port adient i que encara faci falta fer més camí, potser rumb a Escòcia o potser rumb a Irlanda. Qui sap, però no pot ser molt més enllà en el temps, perquè la primavera esclatarà genuïna i cal que ens agafi ben instal·lats en un finestral per veure-hi rajar la vida entre els brots verds. Així que aviat caldrà fer maletes de nou i accelerar el pas, amb l'experiència d'allò viscut i la il·lusió d'allò nou que arribarà. <br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-18586124257600272892012-12-05T22:40:00.000+01:002012-12-05T22:40:08.834+01:00Decidir<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZF4RHZn6AS71MobjPQTNB7soXB8byqiP6D1NTHoOqtcH-DePWvo38QlcjFE_VZhj8IgjKVC3zqTwcd2gO0-i3AR7Rcg7iaqPkHonwt_3V7y_Gd_d-QdJD2SCBRe7TWghF7RIofFVe7Kqm/s1600/IMAG1099.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZF4RHZn6AS71MobjPQTNB7soXB8byqiP6D1NTHoOqtcH-DePWvo38QlcjFE_VZhj8IgjKVC3zqTwcd2gO0-i3AR7Rcg7iaqPkHonwt_3V7y_Gd_d-QdJD2SCBRe7TWghF7RIofFVe7Kqm/s400/IMAG1099.jpg" width="400" /></a></div>
A la vida, per sort, hi ha moments en què cal prendre una decisió. La conseqüència més immediata d'aquesta responsabilitat és pensar si aquesta voluntat marcarà la felicitat? O bé al contrari, ¿serà contraproduent? Qui ho sap. Tan sols podem intuir, podem fer suposicions, fins i tot, podem estar-ne molt segurs. Però en el moment que prems una botó, que verbalitzes una idea, que trenques un paper, que agafes una mà... Just en aquell moment, quan has decidit, t'encimbelles dalt d'una muntanya i et deixes caure.<br />
<br />
Per expressar aquesta sensació, recupero una vella poesia pròpia.<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">"T’agradaria
passejar </span></i>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">per la
ciutat a les fosques</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">sota un
temporal de curiositat?</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">I tot
serà començar...</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Despenjar
del cel un bitllet sense tornada,</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">fugir
cap a camins que porten</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">cap a
altres camins infinitament.</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Cada
passa deixarà l’empremta</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">dels
nostres peus roents </span></i>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">i
insaciables.</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><br /></i>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Deixarem
enrere somriures juganers</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">que
retrobarem a cada poble de la ruta.</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">El
viatge seran noms propis</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">i
pronoms indefinits, </span></i>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">esdevindrem
petjades de somnis</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de nits
irreverents.</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Altius
els cossos</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">cercaran
dreceres a injustes decisions</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">i
s’alçaran tremolosos</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">després
enèrgics</span></i></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">per
teixir futurs decents."</span></i></div>
<br />
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-28251504321496794462012-11-27T13:27:00.001+01:002012-11-27T13:27:16.624+01:00La voluntat d'un poble (Reflexió sobre els resultats del 25N)
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ4XKW2w33RN3pLDJGc9h3M7pymfL1LUDlBWlXHxVIg1BivD8W0_YEmYXtunVgmxYHLkG9VMKUo4VNaJRTqiWfgFk02PTptqZ2j-f7aCLXh-HCqopUd4QtTyeDSlqrl3iKYSzoi0YwQWFv/s1600/IMAG0832.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ4XKW2w33RN3pLDJGc9h3M7pymfL1LUDlBWlXHxVIg1BivD8W0_YEmYXtunVgmxYHLkG9VMKUo4VNaJRTqiWfgFk02PTptqZ2j-f7aCLXh-HCqopUd4QtTyeDSlqrl3iKYSzoi0YwQWFv/s400/IMAG0832.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La majoria de la burgesia
catalana, amb el grup de comunicació Godó com a bandera, van
respirar molt tranquils després de l'escrutini del 25 de novembre i
ja han culpat a Mas per la seva tossuderia d'anar pel camí
sobiranista. L'alta participació, provinent de barris i ciutats a
les quals ells —la burgesia— mai han posat els peus, els han
salvat d'una deriva, a la qual s'havien vist immersos a contrapeu
—des de l'11 de setembre— i de la qual se n'han salvat, a priori,
quan sonava la campana a l'últim minut. L'augment de 10 punts en la
participació als comicis ha obert, però, un escenari que a curt
termini, efectivament, desactiva l'espiral secessionista, però que
en el fons, és molt més perillosa per als interessos de
conservadors i espanyols al Principat.</div>
<br />
L'aposta pel referèndum d'autodeterminació de CiU, el partit
central en la política catalana, malgrat tots els matisos, ha
aconseguit gairebé els mateixos vots que als comicis del 2010
(-90.000 vots). La gran diferència és que l'augment de vots en
l'eix sobiranista, s'ha produït en el vessant d'esquerres i més
netament independentista —ERC i CUP amb +400.000 vots— i, per
tant, la política catalana vira cap a aquest nou eix. Una política
catalana fins ara en mans del centre-dreta català, capaç de pactar
al mateix temps una reforma econòmica neoliberal amb l'enemic número
1 de Catalunya —i dels Països Catalans—, el PP, i per una altra
banda, agafar-se al pal de l'estelada.<br />
<br />
Aquest gir és bo pel Principat? Pels interessos del país, molt.
El panorama després del 25N, encara que des de Madrid el pintin de
color negre, és més clar. La desacreditació de CiU i d'Artur Mas
per agafar sols el timó (manllevant els símbols nàutics que tan
agraden a Artur Mas), obre la porta que el conjunt de la societat
catalana, representada per formacions polítiques construeixi, per
aquí dos o tres anys, un referèndum d'autodeterminació. I com s'ha
de fer? En principi ha de ser senzill, es reuneixen CiU, ERC, ICV i
CUP, es posa una data pel referèndum d'autodeterminació i
s'investeix Mas com a president de la Generalitat, sota el mandat del
dret a decidir. El suport però a la configuració d'un govern a CiU,
amb suports puntuals dels partits pro-referèndum a Mas, però, i és
de calaix, caldrà pactar-la: més impostos depenent de la renda,
prou retallades, canvi de polítiques de la conselleria d'Interior,
aturar els desnonaments, etc. Vaja, allò que han demanat les urnes.<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
La lògica és ben
senzilla. La societat civil catalana és molt més madura que el que
els seus mandataris es pensaven, i ella sola està fent els passos,
que de nou, estan agafant a contrapeu els adormits aparells dels
partits i l'anquilosada prosopopeia de la jerarquia política. La
societat civil ja fa anys que marca l'agenda política i va unes
passes endavant. L'11 de setembre de 2012 va ser un dels fets més
evidents, però el 25N, hi ha hagut la segona part. El mandat de la
societat civil és clar: no hi haurà majories, ni el context en què
vivim pot tapar els altres processos. Sortir de la crisi amb una
política alternativa a la que s'ha aplicat fins ara ha d'anar en
paral·lel amb el procés de secessió.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Que el carrer ja va més
endavant, ho constaten els resultats electorals de les eleccions més
participatives que han deixat a tothom amb un pam de nas. I d'aquí a
uns mesos veurem com segueixen els processos de la societat civil:
l'ANC seguirà enfortida, la PAH seguirà batallant contra
desnonaments, Òmnium seguirà defensant el català a l'escola contra
sentències... i el panorama polític anirà canviant, adaptant-se,
per fi a allò que la societat catalana ja perfila: CDC i UdC hauran
de trencar la federació, ERC i ICV hauran de resituar-se (potser
juntes) com a pal de paller de la socialdemocràcia i el
republicanisme i la CUP haurà d'ampliar el seu electorat oferint una
alternativa al sistema. I així, les quatre formacions, arribaran el
dia D, el del referèndum, amb els deures fets i la mateixa alçada
de la societat civil. I durant aquests mesos en què es prepara la
consulta, hauran de batallar contra el negoci de la por d'Espanya i
contra els partits que inculquen una divisió a la societat catalana,
com ara PP o C's. La Catalunya dividida, que molts ja voldrien, és
mentida, i s'acaba de demostrar a les eleccions del 25N, la
democràcia no produeix divisions, en tot cas, reforça que tots
pertanyem a una mateixa comunitat i que la volem millorar. Això és
la democràcia.
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-36016245944714350052012-11-21T15:48:00.001+01:002012-11-21T15:48:38.126+01:00York<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh8vkfZpHUey8ivBqDvHyXlmcgJYkZyCXJTh03FzMDizqhiSvaRJPy8XGxb9phQ0Q_KN0MhuUMbP3pbizjEcuTdXxbnbjRNtUM4DG3FXFMbZO_nPSB81GK4DNmi-Ds7R2LggF1_SJGjgkb/s1600/IMAG1044.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh8vkfZpHUey8ivBqDvHyXlmcgJYkZyCXJTh03FzMDizqhiSvaRJPy8XGxb9phQ0Q_KN0MhuUMbP3pbizjEcuTdXxbnbjRNtUM4DG3FXFMbZO_nPSB81GK4DNmi-Ds7R2LggF1_SJGjgkb/s400/IMAG1044.jpg" width="266" /></a></div>
La vida a Anglaterra segueix pels seus viaranys més o menys interessants. Una de les oportunitats de ser a una illa desconeguda és la possibilitat de fer turisme, i així, el diuemnge passat va ser una jornada dedicada a conèixer una de les ciutats més emblemàtiques de de la zona del centre-nord del país. York és coneguda per la seves reminiscències romanes, per la majestuosa catedral, per ser un punt i a part en les gran urbs comercials, tant és així, que York et retorna a l'Europa continental, a les ciutats-museu que podem trobar en nombrosos països, si creuem l'Atlàntic.<br />
I en efecte, passejar pels carrers estrets del barri vell, o perdre's vorejant el riu Ouse ja t'aporten un idea clara que estem parlant d'un dels punts turístics britànics per excel·lència, i no n'hi ha per menys, amb uns monuments ben conservats, una essència per que perdura, una activitat comercial ajustada amb bona mesura, etc. Qui tingui oportunitat de viatjar per aquestes contrades, que no s'ho perdi, passar un dia per York, val la pena. Això sí, em vaig quedar sense constatar la carnisseria d'on va sortir això que en espanyol s'anomena "jamón de York" ni tampoc cap referència a la seva ciutat germana New York, als EUA. <br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-33214208578888684902012-11-13T21:09:00.000+01:002012-11-13T21:10:38.403+01:00The keys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrKS6EuV0WhOjM0EbRjZ-qhfgJmzyUF_Ve-39CCaufEEWp4Yzfs0hQv98fbcnLITXxjxRCWLHK5N15ObmvG21PVOyFttpGrtLhiXEmP9qYXqy3QJoghYfBqjPzCQfUh8g6IprJanI9H28J/s1600/IMAG1036.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrKS6EuV0WhOjM0EbRjZ-qhfgJmzyUF_Ve-39CCaufEEWp4Yzfs0hQv98fbcnLITXxjxRCWLHK5N15ObmvG21PVOyFttpGrtLhiXEmP9qYXqy3QJoghYfBqjPzCQfUh8g6IprJanI9H28J/s400/IMAG1036.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<span class="" id="result_box" lang="en"><span class="hps">Friday morning</span>, I was ready <span class="hps">to leave,</span> <span class="hps">when</span> <span class="hps">before</span> <span class="hps">setting foot on</span> <span class="hps">the street</span>, I looked for <span class="hps">my keys</span> <span class="hps">in</span> <span class="hps">my pants</span> <span class="hps">and</span> <span class="hps">went</span> <span class="hps">missing</span>, I <span class="hps">could not believe it</span>! <span class="hps">A</span> <span class="hps">heat</span> <span class="hps">rushed to my</span> <span class="hps">head</span><span class="">, where are</span> <span class="hps">the keys?</span> <span class="hps">I have</span> <span class="hps">lost them</span>?<br /><br /><span class="hps">It was</span> <span class="hps">true could not find them</span><span class="hps"></span> <span class="hps">anywhere</span>, I looked at <span class="hps">all</span> <span class="hps">the kitchen</span> cupboards, <span class="hps">also</span> <span class="hps">spent half an hour</span> <span class="hps">in my room</span>. <span class="hps">I had lost</span> <span class="hps">my keys</span> <span class="hps">at home!</span> <span class="hps">Luckily</span>, I found <span class="hps">a</span> <span class="hps">set of keys and</span> <span class="hps">could leave</span> <span class="hps">the</span> <span class="hps">city center</span>.<br /><br /><span class="hps">After four days</span>, <span class="hps">and</span> <span class="hps">after making</span> <span class="hps">a copy</span>, <span class="hps">without thinking about them</span>, I found them <span class="hps">in a small,</span> <span class="hps">unknown</span> <span class="hps">pocket</span> <span class="hps">of</span> <span class="hps">my pants</span>. <span class="hps">That the</span> <span class="hps">business</span> <span class="hps">of copying</span> <span class="hps">keys</span> <span class="hps">thanks to</span> <span class="hps">the clueless</span>!</span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-70701775241494473052012-11-09T19:33:00.003+01:002012-11-09T19:34:35.890+01:00Bonfires and Fireworks<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhegdyKScQ2vRjBBE43-7Fr4ZZs_qZ8C7kYVesGKOyKb66DZ9kWkP-vq_8-gpKSxnE6qY0i9HgvsjeuT1P3VCwb-db6hgsxsM59dOUzs20csifOs_IqU3aOv4pQo5pLVrATygqURn56Jm5x/s1600/IMAG0986.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhegdyKScQ2vRjBBE43-7Fr4ZZs_qZ8C7kYVesGKOyKb66DZ9kWkP-vq_8-gpKSxnE6qY0i9HgvsjeuT1P3VCwb-db6hgsxsM59dOUzs20csifOs_IqU3aOv4pQo5pLVrATygqURn56Jm5x/s640/IMAG0986.jpg" width="640" /></a></div>
I'm willing to became not readable but writing in English will be a great excercise to improve my language level. A notice: if in Catalan I would be some witty, in English my blog post are maybe in a bored shelve, therefore, my apologise for that and for the grammar and punctuation mistakes.<br />
<br />
After this introduction, I would show some event which has got succesful in Leeds. "What's going on?" I said during 5th November. I didn't know that this day, the British commemorate a real history fact. [WIKIPEDIA]: <i>"Its history begins with the events of 5 November 1605, when <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Guy_Fawkes" title="Guy Fawkes">Guy Fawkes</a>, a member of the <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gunpowder_Plot" title="Gunpowder Plot">Gunpowder Plot</a>, was arrested while guarding explosives the plotters had placed beneath the <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/House_of_Lords" title="House of Lords">House of Lords</a>. Celebrating the fact that <a class="mw-redirect" href="http://en.wikipedia.org/wiki/James_I_of_England" title="James I of England">King James I</a> had survived the attempt on his life, people lit bonfires around London, and months later the introduction of the <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Observance_of_5th_November_Act_1605" title="Observance of 5th November Act 1605">Observance of 5th November Act</a> enforced an annual public day of thanksgiving for the plot's failure."</i><br />
<br />
As Leeds council ads said, at 7pm, a big bonfire in Woodhouse Park was begin to burn an to light up de thousands of people who were expecting to see at 7.30pm the fireworks too. Despite of a freezing weather, the crowd dreamt among the trees park until the bonfire died <br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-29633784690161150342012-11-06T12:27:00.001+01:002012-11-06T12:30:35.590+01:00Una mica de joc electoral<table border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="width: 100%px;">
<colgroup><col width="43*"></col>
<col width="43*"></col>
<col width="43*"></col>
<col width="43*"></col>
<col width="43*"></col>
<col width="43*"></col>
</colgroup><tbody>
<tr align="center">
<td colspan="6" valign="TOP" width="100%"><span style="font-size: small;">PORRES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 25 DE NOVEMBRE 2012</span></td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;"><br /></span>
<span style="font-size: small;"><br /></span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">La que fotria a Espanya</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">La que agradaria a l'Artur
Mas</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">La més realista</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">La somiada</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">La meva</span></td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">CiU</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">58</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">69</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">60</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">35</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">59</span></td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">PSC</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">16</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">20</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">18</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">10</span></td>
<td style="text-align: center;" width="17%"><span style="font-size: small;">16</span></td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%">PP</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">16</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">16</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">16</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">5</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">16</td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%">ICV</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">17</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">10</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">15</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">20</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">15</td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%">ERC</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">18</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">13</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">18</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">20</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">18</td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%">SI</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">2</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">4</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">0</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">0</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">0</td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%">C's</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">3</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">3</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">6</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">0</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">6</td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td style="text-align: center;" width="17%">CUP</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">5</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">0</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">4</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">45</td>
<td style="text-align: center;" width="17%">5 </td>
</tr>
</tbody></table>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-4097936473477498202012-11-04T20:46:00.002+01:002012-11-04T20:46:46.936+01:00El matalàs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkxnoDyGd4PwmNYsa_l5iYXmRKZjQWZK5qRa9pVYiQG-Epdke7rHTJkQoZ0Iu1OtGYmaRXB4xuMEu-o3ATlHtxezlEPtom87kUKQExj8sLFHcrXMALxSxy4rIofP7xqKwQVHBirqqt8JAg/s1600/IMAG0937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkxnoDyGd4PwmNYsa_l5iYXmRKZjQWZK5qRa9pVYiQG-Epdke7rHTJkQoZ0Iu1OtGYmaRXB4xuMEu-o3ATlHtxezlEPtom87kUKQExj8sLFHcrXMALxSxy4rIofP7xqKwQVHBirqqt8JAg/s400/IMAG0937.jpg" width="266" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Les coses que ens semblen supèrflues en el nostre dia a dia es transformen quan naveguem per mars tempestuoses. Allò que no tenia cap mena de transcendència esdevé la clau de volta per recomfortar l'ànima i el cos. És així com en aquest inici d'etapa de vida a Anglaterra, han sorgit objectes i sensacions que havien quedat esborrats del diccionari vital.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Sense anar més lluny, durant un dies he hagut de perseguir l'objectiu d'aconseguir un matalàs millor condicionat que el que havia heretat del noi que havia viscut a la meva habitació. Trucar al propietari del pis, negociar el canvi, buscar una botiga, cercar el matalàs més econòmic i així anar completant etapes fins que t'arriba a casa el nou matalàs, que m'ha permès descansar millor i sentir-me més acollit entre les quatre parets de la casa. Ho sé, és banal, això a Ripoll ho hagués enllestit en cinc minuts a Tapisseries Autet, però ara, en aquest nou món, s'ha complicat una mica.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I no només això. Amb el nou matalàs, s'han obert noves portes. He pogut veure altres habitacions i noves finestres que amaguen darrere seu altres situacions supèrflues, però que un cop recollides les cortines, esdevenen, per sorpresa, imprescindibles. </div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6795110873172731072.post-22350100898594269082012-10-30T20:09:00.002+01:002012-10-30T20:10:37.604+01:00Pyjamas<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjlxW3UqFTj1PigYaBr3KkjapTAlshKuHNZgD7KSxznQT0Nf6cHdBaGGtV_WPcKVb5AjHu34plj_WnuZKfUcB3CWe5vCa10yMxaR3oMpLP0FnPE2BNZLsXRQOkY1eq7egIyIfkP64OyAcI/s1600/IMAG0918.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjlxW3UqFTj1PigYaBr3KkjapTAlshKuHNZgD7KSxznQT0Nf6cHdBaGGtV_WPcKVb5AjHu34plj_WnuZKfUcB3CWe5vCa10yMxaR3oMpLP0FnPE2BNZLsXRQOkY1eq7egIyIfkP64OyAcI/s400/IMAG0918.jpg" width="266" /></a></div>
Segueixen caient les fulles esgrogueïdes de l'arbre del davant de la finestra. De totes maneres, ara, un cop entrats a la segona setmana d'estada a la nova ciutat, observar-les ja no és tan trepidant. Com una feina feixuga, com el camí que se sap on acaba, no té gaire emoció resseguir la trajectòria escrita. Així que les he deixades de mirar amb tanta fixació.<br />
Mentrestant, els carrers es van acostumant a les temperatures rigoroses i a la gent que hi camina amb pressa. Però no és una tasca fàcil que els paviments es fixin en la gent. Hi ha tants carrers, tantes cantonades, tantes interseccions, que la ciutat es confon com un bosc de ciment, amb milers d'arbres que són cases tallades pel mateix patró. I així, fins a comptar desenes de boscos-barris en una extensió sobredimensionada, que deu costar un niu de conservar a la batllia de la ciutat.<br />
I com que pensar en les fulles i en la immensitat de carrers no fa més que augmentar certa enyorança de la terreta, un s'agafa a qualsevol cosa que pugui tenir certa relació amb les arrels. Una de les aficions que vaig tenir aquest diumenge va ser explorar per internet uns vídeos que s'anomenen "Accent tag", que podeu trobar penjats al youtube i que serveixen perquè la comunitat anglòfona descobreixi quines diferències dialectals tenen.<br />
Fins i tot, la Barbie de Yorkshire ha volgut contribuir a aquesta tasca:<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/0uUGCZpzpgI?fs=1" width="459"></iframe>
I fins i tot ella, tan "delicada" vestint, i amb aquest accent tan fort, diu un "pyjamas" com si fos català, ai! Unknownnoreply@blogger.com0