Entre els llagrimals dels núvols de novembre apareixen ocells que passen enllà uniformes teixeixen l'hivern com sempre fosc i de boira que no escamparà. Als carrers mil abrics que caminen ràpid voreres plenes de fulles que cauran embogides pel vent fort i el fred àcid mentre les castanyes fumegen esclatant. Al balcó les cadires ja són plegades i les persianes onegen a mig pal les llums talment formigues escampades. La ciutat poruga s'adorm massa d'hora i persegueix, clar, els més agosarats ves, la tardor mor patint i sovint plora.