dimarts, 27 de juliol de 2010

poema

Un parèntesi gegant
és un sol en eclipsi
i un sinuós
desig
de pell tibant.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Papasseit va formular bé la meva intenció actual

Deixaré la ciutat

 Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
la meva barca
                      el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca-

l'autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
                             que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva

li drié com la copa melangiosa és del vi
-i el meu braç del seu coll-
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
i diré                maliciós:
-com un pinyó és la boca que em captiva.

Joan Salvat-Papasseit
El poema de la rosa els llavis (1923)