Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2012

Fer 30 anys

  La foto és del bon amic quebequès Marc-Antoine Jacques És una edat rodona. D'aquelles que tothom et fa referència com un canvi, com una crisi, com un inici, com un final. Vaja, com una explosió que no se sap molt bé si és favorable o no. Jo m'ho prenc com un regal, per haver sobreviscut (viscut) tant de temps, en un món tan efímer. Per aquest motiu em proposo fer una ofrena vital als 30, amb els ingredients que han anat passat per aquesta trajectòria. Per molts anys puguem compartir-ho amb vosaltres, lectors del bloc! - 20 anys a Ripoll - 9 anys a Barcelona - Mig any a Amèrica del Sud - 8 habitacions habituals - 1 cotxe, un Renault Clio - 4 o 5 bicicletes (California, BH...) - 1 pare, una mare i una germana - Desenes d'amics i amigues - Centenars de coneguts i conegudes - 4 mòbils - 1 ordinador portàtil - 1 càmara de fotografiar analògica - 4 o 5 amors molt intensos - Desenes d'enamoraments fugaços - 7 llibretes de poesia - Entre 10 i 15 estiue

This is England (Anglaterra, 2006)

Si algú vol treballar temes com el racisme, el comportament dels adolescents, les inquietuds juvenils o la violència a classe... Aquesta pel·lícula és ideal. Jo ho estic provant amb un grup d'alumnes i, de moment, la cosa funciona. Malgrat el seu context històric molt específic (Anglaterra, 1983), centrada en la dura política neoliberal de Margaret Thatcher i de la guerra colonial de les Malvines, la història podria convertir-se en actual als nostres dies aquí, als Països Catalans. Alts índexs d'atur, barris marginals i immigració com a teló de fons. Amb tot això Shaun, un noi de 12 anys amb el pare mort a les Malvines, entra en un espiral complex. Cau en un grupúscle d'skins racistes, despenjats dels altres skins, que el seduiran amb les proclames populistes i amb el seu líder, en Combo, Shaun viurà des de l'amor fraternal a l'odi prodund. Un film autobiogràfic (del director Shane Meadows), amb una bellesa visual poc comuna, un tractament de la imatge semblant

A la reforma laboral

—Jau! —Jau aquí!  Se n’adona el gos que l’amo el vol assegut: "seuré..." —Vine! —Vine aquí! Se n’adona el gos que l’amo el vol als seus peus: "hi aniré..." —Dorm! —Va dorm! Se n’adona el gos que l’amo el vol adormit: "somiaré..." i somiaré que no hi vaig... i somiaré que no m’assec... i somiaré que algun dia deixaré de somiar!

Madame Bovary

La lectura de Madame Bovary et transporta en el realisme del segle XIX, capaç d'avorrir-te en certes fases de la novel·la i capaç de meravellar-te per unes narracions ecxel·lents. I aquesta dualitat formal, va en paral·lel a un viatge especialment temptador de la protagonista: un viatge cap a una vida més feliç, allunyada d'una realitat que segueix mediocre i sense cap al·licient per a la senyora de Charles Bovary. Emma és una dona que va créixer en un entorn estricte i rural, que es desviu per obrir la porta d'una gran ciutat, amb un amant encisador, on les arts discorrin per les seves trajectòries, esdevenir uns grans bohemis absents de la vida real, aquella que precisament duu el seu marit, un metge de bona pasta, que no s'adonarà fins al final, de la seva irrellevància vital. Amb tot, la novel·la està banyada pel retrat costumista de les vicissituds de la societat de l'època, i reflecteix les relacions personals prou complexes. Des de la burgesia i la classe