Passa al contingut principal

Berlín, la ciutat on es veuen les estrelles


Berlín, maig de l'any 2012. Aquest any on sembla que les ganes perquè la revolució corri per les notres venes s'han multiplicat, aquesta primavera transformadora que volem que s'impregni a tots els carrers. Aquest és el context històric per una ciutat que viu refugiada en un llimbs més enllà del bé i del mal, perquè de mal n'ha tastat tantes vegades, que totes les cicatrius fan un nus, una cuirassa de protecció perquè mai més esdevingui cap altre daltabaix. Així, et rep Berlín, tan extensa, tan gran, tan sobredimensionada, que no saps ben bé ni quan has arribat ni quina és la cara que t'ofereix.
La banda sonora de la ciutat podria ser qualsevol, potser alguna cançó de Beirut, si em feu escollir. Mentre els acords confusos i motivadors pessigollegen les orelles, la vista s'atura a qualsevol de les especificitats que brollen sense parar. La gent que s'abeura de cerveses pel carrer, de pintades que sobreeixeixen a les façanes i a les teulades, de parcs multicolors, de silencis encalmadors i de soroll antirepressiu allà on fa falta, i, sobretot, d'estrelles que il·luminen. Aquesta és la gran diferència amb nosaltres.
Nosaltres, el nostre país, ha perdut el rumb. Els Països Catalans s'han perdut en la nuvolosa de la modernitat, capaç de regular-ho tot, de pagar qualsevol preu per ser els primers, per ser els més "bonics" d'una Europa, de la qual ens crèiem ésser al a cua i que anys enrere encapçalàvem, i del gran salt mortal n'hem estroncat els fonaments. En contraposició, Berlín, la ciutat que trenca els tòpics, però que sobretot, que és coherent: allà on els barris reposen sobre grans espais verds damunt dels quals roden bicicletes, on la policia s'identifica, on els preus dels productes, dels bars, de les botigues s'equiparen a allò que realment costen, on et pots moure per tot arreu amb transport públic, on la gent comparteix el transport privat, on per anar amb una ampolla a la mà mentre beus tranquil·lament per un parc no suposa cap multa i on sobretot, es plantegen per què calen tantes llums per il·luminar els carrers a la nit? A nosaltres ens sembla una contradicció, però, és així, t'hi veus millor i es veuen les estrelles.

Comentaris

  1. M´ha agradat conèixer el bloc Jo tb en tinc un petiiiiiiit on hi escric tonteries que em passen per el cap

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t