Passa al contingut principal

Ens han venut de nou: ara, el fracking.

Font: frack-off.org.uk


El Govern de Catalunya, encapçalat pel partit Convergència i Unió, ha decidit, una vegada més, vendre el territori a qualsevol preu, de manera literal. Ho va intentar fins a l'últim minut amb els terrenys del Delta del Llobregat per instal·lar-hi Eurovegas. Fa més anys, la gent d'aquest país tenim molt colpida a la memòria la sentència a desaparèixer que suposava el Pla Hidrològic espanyol per les Terres de l'Ebre. Durant aquests períodes també n'hi ha hagut d'altres, de temptatives, com ara la construcció de la línia de molt alta tensió, la MAT.
Mireu-vos-ho per on vulgueu, això és vendre el territori, i amb això, vendre la gent que hi viu, no només per les que hi són ara, sinó per moltes generacions. Llavors, es pot discutir la viabilitat, els beneficis econòmics, les conseqüències, l'atac contra el medi ambient. En aquests àmbits, puc entendre, que no compartir, que hi hagi gent que defensi unes postures més agressives contra el territori, per suposadament augmentar la riquesa o pel bé del suposat progrés.

Tornem a les últimes decisions del Govern. Han autoritzat una empresa de capital anglès Teredo Oil Limited Segunda Sucursal SL., ha fer prospeccions incials per comprovar si hi ha bosses de gas o petroli a comarques com el Ripollès, la Garrotxa i Osona. Aquí teniu la resolució del dia 31 de desembre de 2012, publicada al DOGC, on s'especifica l'aprovació del projecte anomenat "Ripoll". L'empresa, per tant, podrà fer les prospeccions per saber si al subsòl de les nostres contrades hi ha materials pels quals puguin treure profit, evidentment amb un rendiment privat, en benefici per als accionistes d'aquesta empresa.
No és una qüestió menor pensar què es fa amb els recursos naturals, amb allò que en principi no és de ningú, sinó del territori on es viu. No és una qüestió menor què passarà si finalment hi troben materials per explotar. No és una qüestió menor pensar què passarà amb els 26.000 habitants de la comarca del Ripollès, que viuran al costat d'explotacions que utilitzaran un mecanisme anomenat fràcking per extreure allò que necessitin. Quants diners valen les nostres muntanyes? Quants diners val la salut de la gent que hi viu? És legitim que el territori no tingui ni veu ni vot en prendre la decisió?
Són preguntes que ens haurem d'anar fent durant aquests propers anys si, malauradament, existeix gas o petroli, sota els nostres peus. Ens pensem sovint, que vivim en una democràcia exemplar, referent del primer món, justa, que firma protocols mediambientals, sense discriminacions, i en casos com aquests, ens adonem de la indefenció davant les especulacions del mercat, ara, en forma d'extraccions de gas o de petroli, quan en tot cas, primer de tot, caldria reclamar que els recursos naturals pertanyen al poble, i que sobiranament, ja decidirà quins usos se li donen. A la Constitució de la República de Bolívia, on porten 500 anys d'espoli natural, econòmic i també de l'entorn i de la salut dels seus habitants, han recollit a la seva carta magna, que ja n'hi havia prou de xantatges, que no es vendran més.
Artículo 359
Los hidrocarburos, cualquiera sea el estado en que se encuentren o la forma en la que se presenten, son de propiedad inalienable e imprescriptible del pueblo boliviano. El Estado, en nombre y representación del pueblo boliviano, ejerce la propiedad de toda la producción de hidrocarburos del país y es el único facultado para su comercialización. La totalidad de los ingresos percibidos por la comercialización de los hidrocarburos será propiedad del Estado.
Cuarta Parte, Título II, Capítulo Tercero: Hidrocarburos, Nueva Constitución Política del Estado

Per desgràcia, als Països Catalans, seguim dirigits per governs que signen decrets sota la influència de mercats que només veuen dòlars, lliures o euros, en comptes de vida i gent.
Si voleu saber en 8 minuts què és el fracking, mireu la primera part d'un reportatge que es diu "Fracking Hell" subtitulat al castellà.  


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t