divendres, 8 de març de 2013

Hi ha dones que ens falten

Fàbrica La Cotolla (Ripoll). Foto: Col·lecció d'Agustí Dalmau i Font



Hi ha dones que ens falten. Que estimàvem i que ens falten. Desaparegudes per llei de vida, com les nostres àvies o besàvies. És el vostre cas?

Aquesta reflexió prèvia arriba arran de la vulnerable commemoració d'avui. Considero, que cada dia ha de suposar l'emancipació i la lluita de la dona, no només el dia 8 de març, però en dies com avui, val la pena recordar que hi ha dones que trobem a faltar.

Les nostres àvies i besàvies, explotades en colònies tèxtils del riu Ter, per exemple. Les nostres àvies i besàvies miserables en les tasques domèstiques, per exemple. Vivim en una societat tan volàtil, que el record es concentra en allò més proper i positiu, però si furguem una mica en les històries personals de la nostra família i desenterrem quines eren les trajectòries personals d'aquestes dones, veurem com treiem la pols a unes vides feixugues d'heroïcitat quotidiana.

Com moltes de les àvies del Ripollès, la meva, treballava des de ben petita a una de les nombroses fàbriques tèxtils que hi havia en aquella època. No ens podem fer una idea de les condicions tan dures que patien, no només a la fàbrica sinó a casa. Malauradament, mai vaig arribar a tenir temps d'indagar més en la vida entre els telers. Ara, dues generacions després, en plena esplendor de la postmodernitat, de la vida efímera, no hi ha ponts de connexió entre allò i això, com si hi hagués hagut un salt en el temps, com si no hagués succeït res. I com noies i dones i nois i homes a la deriva, sense referents, sense orígens, sense identitat, ja podem seguir celebrant el 8 de març.  

1 comentari:

  1. gran post. m'agrada el teu blog, Dani! has d'escriure tb en anglès.. així a més de praticar nosaltres aprenem.. ;)

    ResponSuprimeix