dilluns, 10 de juny de 2013

Viatge al fons de la nit

La sensació de buit
és immensa i plena d’amor
de color vermell.
El sol m’és a la riba,
jo ja ho sabia
que a la ciutat s’ofega el cor,
mes ara dansa a la llança de la vida
i enumero les raons de mirar-te,
cada dia més sotmès,
de forma immesurable,
pels ulls que em desterren pres.

La nit apareix amb el llum de la façana
mentre encara somio despert,
xiulets de lluna
somriure obert,
de sons sense solfa.
He après
a palpar-te la pell bruna,
a sentir-te la veu acariciar-te un bes.

L’ombra que em persegueix
pregunta a cada volta
quan sabrem les estrelles
quan els cabells i la rosa que fareix?

(escolto el silenci, canto per a ell)

Cap comentari:

Publica un comentari