el no constant

el no constant
obstinat de la ment
s'esfuma sota les mil fulles negres
dels teus ulls
i sorprèn, llavors,
el gran desig de passejades
damunt la teva pell
bruna i dòcil
entre el cos menut
seuria, murri,
condescendent
al permís del ventre
de les cames
dels turmells
per saborejar, golafre,
cada bri
del cos complaent

suplica II

muny els ulls que et sobresalten
però compadeix-te'n,
deixa que subratllin cada
moviment dels llavis
i que s'encavalquin
entre galtes i coll.

Suplica

no feu més la guitza
grills
que ja arribaran tardes llarguíssimes
d'hores ostentosament càlides
i de finestres assedegades de corrents d'aire.
Ara, regireu els brots temptadors
de les males herbes
que han dut les pluges
i remugueu passionalment les nits
encara fresques a trenc d'alba.