Groc Intermitent

el no constant obstinat de la ment s'esfuma sota les mil fulles negres dels teus ulls i sorprèn, llavors, el gran desig de passejades damunt la teva pell bruna i dòcil entre el cos menut seuria, murri, condescendent al permís del ventre de les cames dels turmells per saborejar, golafre, cada bri del cos complaent

muny els ulls que et sobresalten però compadeix-te'n, deixa que subratllin cada moviment dels llavis i que s'encavalquin entre galtes i coll.

no feu més la guitza grills que ja arribaran tardes llarguíssimes d'hores ostentosament càlides i de finestres assedegades de corrents d'aire. Ara, regireu els brots temptadors de les males herbes que han dut les pluges i remugueu passionalment les nits encara fresques a trenc d'alba.