A la vida, per sort, hi ha moments en què cal prendre una decisió. La conseqüència més immediata d'aquesta responsabilitat és pensar si aquesta voluntat marcarà la felicitat? O bé al contrari, ¿serà contraproduent? Qui ho sap. Tan sols podem intuir, podem fer suposicions, fins i tot, podem estar-ne molt segurs. Però en el moment que prems una botó, que verbalitzes una idea, que trenques un paper, que agafes una mà... Just en aquell moment, quan has decidit, t'encimbelles dalt d'una muntanya i et deixes caure. Per expressar aquesta sensació, recupero una vella poesia pròpia. "T’agradaria passejar per la ciutat a les fosques sota un temporal de curiositat? I tot serà començar... Despenjar del cel un bitllet sense tornada, fugir cap a camins que porten cap a altres camins infinitament. Cada passa deixarà l’empremta dels nostres peus roents i insaciables. Deixarem enrere somriures juganers que retrobarem a cada poble de la ruta.