Groc Intermitent

Aquesta tarda ha plogut entre la teva mirada i la botiga de queviures de davant la plaça. Gotims de llarga pausa han passejat per les fulles oxímoron dels plàtans i, de sobte, un gran xàfec ha obert els ulls a la veïnada que s'abeurava al bar. Els carrers han exprimit el jaç i els corriols d'aigua han llanguit eterns pels asfalts escalfats de juny. Tant si comprenies el gest com si no, has desfermat el jaciment dels sentiments i les galtes s'han omplert de promeses molles i tibants. Els homes han corregut per no xopar-se i la canalla riallera ha seguit jugant sota el portal. Mentrestant, els llums de les cases s'obrien foragitant la negror del cel uniforme. Tant com dolç, hàbilment, lluiràs com sempre sota el fanal i abans que se'ns mengi la nit, m'hauries de prometre felicitat.

S'escapen instants segons de l’espera racons desconeguts que s’amaguen gentileses de persones agradables. T’agradaria passejar per la ciutat a les fosques sota un temporal de curiositat? I tot serà començar... Despenjar del cel un bitllet sense tornada, fugar-nos cap a camins que porten cap a altres camins infinitament, cada passa deixarà l’empremta dels nostres peus roents, candents i insaciables. Deixarem enrere somriures juganers que retrobarem a cada poble de la ruta: el viatge seran noms propis i pronoms indefinits esdevindrem petjades de somnis de nits irreverents. Altius els cossos cercaran dreceres a injustes decisions i s’alçaran tremolosos, després enèrgics, per teixir futurs decents.