Aquesta
tarda ha plogut entre la teva mirada
i
la botiga de queviures de davant la plaça.
Gotims
de llarga pausa han passejat
per
les fulles oxímoron dels plàtans
i,
de sobte, un gran xàfec ha obert els ulls
a
la veïnada que s'abeurava al bar.
Els
carrers han exprimit el jaç i els corriols d'aigua
han
llanguit eterns pels asfalts escalfats de juny.
Tant
si comprenies el gest com si no,
has
desfermat el jaciment dels sentiments
i
les galtes s'han omplert de promeses molles i tibants.
Els
homes han corregut per no xopar-se
i
la canalla riallera ha seguit jugant sota el portal.
Mentrestant,
els llums de les cases s'obrien
foragitant
la negror del cel uniforme.
Tant
com dolç, hàbilment, lluiràs com sempre sota el fanal
i abans
que se'ns mengi la nit, m'hauries de prometre felicitat.
