M'hauries de prometre felicitat

Aquesta tarda ha plogut entre la teva mirada

i la botiga de queviures de davant la plaça.

Gotims de llarga pausa han passejat

per les fulles oxímoron dels plàtans

i, de sobte, un gran xàfec ha obert els ulls

a la veïnada que s'abeurava al bar.

Els carrers han exprimit el jaç i els corriols d'aigua

han llanguit eterns pels asfalts escalfats de juny.

Tant si comprenies el gest com si no,

has desfermat el jaciment dels sentiments

i les galtes s'han omplert de promeses molles i tibants.

Els homes han corregut per no xopar-se

i la canalla riallera ha seguit jugant sota el portal.

Mentrestant, els llums de les cases s'obrien

foragitant la negror del cel uniforme.

Tant com dolç, hàbilment, lluiràs com sempre sota el fanal

i abans que se'ns mengi la nit, m'hauries de prometre felicitat.