S’escapoleix d’entre els dits La fràgil resposta dels teus ulls I ja allunyada reapareix Amb constància Com un batec suau De melosa repetició Que destria el futur Com una llarga cerimònia D’enyor. I a partir d’ara, com de costum, Els matins seran menys càlids I tot s’enrarirà, tot.