Després de tant de temps de funcionament del bloc groc intermitent, tinc ganes d'explicar-vos perquè té aquest títol. Què hi ha al darrere. La resposta és tan senzilla com que hi ha un poema que em va fascinar i que el volia convertir en etern entre la meva ment i la humanitat. Es tracta d'uns versos d'Enric Casassas que vaig tenir la sort d'escoltar-los recitats per ell mateix. Se'm va clavar al cap i no me'l vaig poder treure durant molt de temps. Potser com a teràpia vaig projectar-lo cap a l'exterior amb el bloc. I així queda, per sempre. Som els passos de la gata som el fil del pensament del pensament Som el nus de la sabata som la cara de la gent de la gent en panxo va dir amb en pinxo vols que et punxi amb un punxó i en pinxo va dir amb en panxo punxa'm sí pro a la panxa no som un aire que retrata som un groc intermitent intermitent som el nus de la sabata som la cara de la gent de la gent la bombolla que no esclata perquè a dins hi viu l...