Hi ha nits en què el parlaria de prop.
Tants matins en què et pregaria de nou.
En tots ells, ínfims espais del cos
rememoren els espais del teu.
I així juga l'enyor dins les entranyes,
perseguint obliqües sensacions contradictòries
de no tenir-te.
Hi ha nits en què et parlaria de prop.
A cau d'orella amb el llum tènue de l'habitació.
Tants matins en què et pregaria de nou,
en nom d'un fidel a la recerca d'un àngel,
orfe d'una vetlla rebel.
