Hi ha moltes maneres de canviar allò que no ens agrada. O, almenys, intentar-ho. A mi, particularment, m'agrada pensar que podem viure en una societat més justa que la que vivim actualment. Per aquest motiu, sóc de l'opinió que cal esbotzar el sistema capitalista. O perquè ens entenguem tots plegats: establir unes noves normes de ciutadania i de vida, que no estiguin regides per les doctrines del diner, que avui en dia, passa per grans multinacionals, les seves fortunes i els aparells dels partits polítics que estan a la seva disposició.
Una de les maneres que a mi, humilment, se m'han acudit per contribuir a aquest canvi, és a través de les paraules. Així, publico un recull de poesies sota el títol de "Revolta i volta" en format bloc. Com anuncio just a la portada del bloc: La poesia no canvia el sistema que ens està fent més miserables.
Però posa paraules a la disposició de la bona gent i carrega de lletres
els punys que lluiten en la revolta. Si us agraden els poemes,
llegiu-los i difoneu-los, perquè cal donar la volta al món en què
malvivim.
Us demano que quan tingueu temps lliure i vulgueu llegir una mica de poesia protesta, hi feu un cop d'ull i si us agrada que ho compartiu, ho reciteu, ho difoneu... perquè és tota vostra, també.
El Govern de Catalunya, encapçalat pel partit Convergència i Unió, ha decidit, una vegada més, vendre el territori a qualsevol preu, de manera literal. Ho va intentar fins a l'últim minut amb els terrenys del Delta del Llobregat per instal·lar-hi Eurovegas. Fa més anys, la gent d'aquest país tenim molt colpida a la memòria la sentència a desaparèixer que suposava el Pla Hidrològic espanyol per les Terres de l'Ebre. Durant aquests períodes també n'hi ha hagut d'altres, de temptatives, com ara la construcció de la línia de molt alta tensió, la MAT.
Mireu-vos-ho per on vulgueu, això és vendre el territori, i amb això, vendre la gent que hi viu, no només per les que hi són ara, sinó per moltes generacions. Llavors, es pot discutir la viabilitat, els beneficis econòmics, les conseqüències, l'atac contra el medi ambient. En aquests àmbits, puc entendre, que no compartir, que hi hagi gent que defensi unes postures més agressives contra el territori, per suposadament augmentar la riquesa o pel bé del suposat progrés.
Tornem a les últimes decisions del Govern. Han autoritzat una empresa de capital anglès Teredo Oil Limited Segunda Sucursal SL., ha fer prospeccions incials per comprovar si hi ha bosses de gas o petroli a comarques com el Ripollès, la Garrotxa i Osona. Aquí teniu la resolució del dia 31 de desembre de 2012, publicada al DOGC, on s'especifica l'aprovació del projecte anomenat "Ripoll". L'empresa, per tant, podrà fer les prospeccions per saber si al subsòl de les nostres contrades hi ha materials pels quals puguin treure profit, evidentment amb un rendiment privat, en benefici per als accionistes d'aquesta empresa.
No és una qüestió menor pensar què es fa amb els recursos naturals, amb allò que en principi no és de ningú, sinó del territori on es viu. No és una qüestió menor què passarà si finalment hi troben materials per explotar. No és una qüestió menor pensar què passarà amb els 26.000 habitants de la comarca del Ripollès, que viuran al costat d'explotacions que utilitzaran un mecanisme anomenat fràcking per extreure allò que necessitin. Quants diners valen les nostres muntanyes? Quants diners val la salut de la gent que hi viu? És legitim que el territori no tingui ni veu ni vot en prendre la decisió?
Són preguntes que ens haurem d'anar fent durant aquests propers anys si, malauradament, existeix gas o petroli, sota els nostres peus. Ens pensem sovint, que vivim en una democràcia exemplar, referent del primer món, justa, que firma protocols mediambientals, sense discriminacions, i en casos com aquests, ens adonem de la indefenció davant les especulacions del mercat, ara, en forma d'extraccions de gas o de petroli, quan en tot cas, primer de tot, caldria reclamar que els recursos naturals pertanyen al poble, i que sobiranament, ja decidirà quins usos se li donen. A la Constitució de la República de Bolívia, on porten 500 anys d'espoli natural, econòmic i també de l'entorn i de la salut dels seus habitants, han recollit a la seva carta magna, que ja n'hi havia prou de xantatges, que no es vendran més.
Artículo 359
Los hidrocarburos, cualquiera sea el estado en que se encuentren o la
forma en la que se presenten, son de propiedad inalienable e
imprescriptible del pueblo boliviano. El Estado, en nombre y
representación del pueblo boliviano, ejerce la propiedad de toda la
producción de hidrocarburos del país y es el único facultado para su
comercialización. La totalidad de los ingresos percibidos por la
comercialización de los hidrocarburos será propiedad del Estado.
Per desgràcia, als Països Catalans, seguim dirigits per governs que signen decrets sota la influència de mercats que només veuen dòlars, lliures o euros, en comptes de vida i gent.
Si voleu saber en 8 minuts què és el fracking, mireu la primera part d'un reportatge que es diu "Fracking Hell" subtitulat al castellà.
Dos mesos i mig després. Molta pluja acumulada als ulls. Entre fred que ha encarcarat els dits. Després d'un viatge de nadal per veure la família i els amics. Després de tot plegat, cal plantejar-se què serà del futur. De moment, sembla que el vaixell no hagi trobat el port adient i que encara faci falta fer més camí, potser rumb a Escòcia o potser rumb a Irlanda. Qui sap, però no pot ser molt més enllà en el temps, perquè la primavera esclatarà genuïna i cal que ens agafi ben instal·lats en un finestral per veure-hi rajar la vida entre els brots verds. Així que aviat caldrà fer maletes de nou i accelerar el pas, amb l'experiència d'allò viscut i la il·lusió d'allò nou que arribarà.
