Salta al contingut principal

"Revolta i volta" (Dani Vilaseca, 2013)

Imatge: Alèxia Planas

Hi ha moltes maneres de canviar allò que no ens agrada. O, almenys, intentar-ho. A mi, particularment, m'agrada pensar que podem viure en una societat més justa que la que vivim actualment. Per aquest motiu, sóc de l'opinió que cal esbotzar el sistema capitalista. O perquè ens entenguem tots plegats: establir unes noves normes de ciutadania i de vida, que no estiguin regides per les doctrines del diner, que avui en dia, passa per grans multinacionals, les seves fortunes i els aparells dels partits polítics que estan a la seva disposició.
Una de les maneres que a mi, humilment, se m'han acudit per contribuir a aquest canvi, és a través de les paraules. Així, publico un recull de poesies sota el títol de "Revolta i volta" en format bloc. Com anuncio just a la portada del bloc: La poesia no canvia el sistema que ens està fent més miserables. Però posa paraules a la disposició de la bona gent i carrega de lletres els punys que lluiten en la revolta. Si us agraden els poemes, llegiu-los i difoneu-los, perquè cal donar la volta al món en què malvivim.
Us demano que quan tingueu temps lliure i vulgueu llegir una mica de poesia protesta, hi feu un cop d'ull i si us agrada que ho compartiu, ho reciteu, ho difoneu... perquè és tota vostra, també.   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de ...

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t...

DELIRIS METROPOLITANS

Estic agafat entre la porta d’una parada i la porta del teu cabell, ensumo l’olor d’oli fregit de les patates del dinar, i sense voler, et recorro els pits amb la mirada, sense voler. I l’home més gras del vagó jeu al meu costat, com l’ombra de la tarda damunt la terra més aspra d’agost. Tot està atabalat, sense esma, estic engolit, atrapat. Insisteixo en la gran pressió teva tan llunyana, a l’altra porta. Entusiasmada, és la rialla que esclafes a les orelles de les vint persones que morim asfixiades en aquests dos metres quadrats. Mai podrem entendre la relació que tenim els que hi som i la noia que oloro davant meu s’esmuny com una serp. Ai! que em tempta i miro despullada la mirada, al sotrac infructuós del metro, que va molt ple. Són les tres de la tarda, m’indica la calor i la gota que li cau a l’avi que està patint per aguantar-se dret. La dona treu un mocador i suplica l’arribada a l’estació o al cel com a succedani millorable de casa seva. El blanc de les parets del comboi s...