Berlín, maig de l'any 2012. Aquest any on sembla que les ganes perquè la revolució corri per les notres venes s'han multiplicat, aquesta primavera transformadora que volem que s'impregni a tots els carrers. Aquest és el context històric per una ciutat que viu refugiada en un llimbs més enllà del bé i del mal, perquè de mal n'ha tastat tantes vegades, que totes les cicatrius fan un nus, una cuirassa de protecció perquè mai més esdevingui cap altre daltabaix. Així, et rep Berlín, tan extensa, tan gran, tan sobredimensionada, que no saps ben bé ni quan has arribat ni quina és la cara que t'ofereix.
La banda sonora de la ciutat podria ser qualsevol, potser alguna cançó de Beirut, si em feu escollir. Mentre els acords confusos i motivadors pessigollegen les orelles, la vista s'atura a qualsevol de les especificitats que brollen sense parar. La gent que s'abeura de cerveses pel carrer, de pintades que sobreeixeixen a les façanes i a les teulades, de parcs multicolors, de silencis encalmadors i de soroll antirepressiu allà on fa falta, i, sobretot, d'estrelles que il·luminen. Aquesta és la gran diferència amb nosaltres.
Nosaltres, el nostre país, ha perdut el rumb. Els Països Catalans s'han perdut en la nuvolosa de la modernitat, capaç de regular-ho tot, de pagar qualsevol preu per ser els primers, per ser els més "bonics" d'una Europa, de la qual ens crèiem ésser al a cua i que anys enrere encapçalàvem, i del gran salt mortal n'hem estroncat els fonaments. En contraposició, Berlín, la ciutat que trenca els tòpics, però que sobretot, que és coherent: allà on els barris reposen sobre grans espais verds damunt dels quals roden bicicletes, on la policia s'identifica, on els preus dels productes, dels bars, de les botigues s'equiparen a allò que realment costen, on et pots moure per tot arreu amb transport públic, on la gent comparteix el transport privat, on per anar amb una ampolla a la mà mentre beus tranquil·lament per un parc no suposa cap multa i on sobretot, es plantegen per què calen tantes llums per il·luminar els carrers a la nit? A nosaltres ens sembla una contradicció, però, és així, t'hi veus millor i es veuen les estrelles.
