Groc Intermitent

Oreneta al balcó de casa, Ripoll, maig del 2012 Tinc gravada la imatge en totes les gammes de colors possibles. Ho he reproduït com una escena del cine en blanc i negre, com una escena futurista, fins i tot, com un espai de retrobada psicodèlica. En tots elles, però, moro d'alegria. Ens vam retrobar per tancar la ferida que havia omplert el sarró del menfotisme sobre la vida. Per l'Anna, fer front a la realitat abandonada li suposà un xoc de sentiments tan fort, que estigué dos dies seguits explicant les consecucions de la nova vida d'oreneta lliure al vent, als cels del món* (Fragment del meu intent de novel·la El Congost del Riu Blau )

Berlín, maig de l'any 2012. Aquest any on sembla que les ganes perquè la revolució corri per les notres venes s'han multiplicat, aquesta primavera transformadora que volem que s'impregni a tots els carrers. Aquest és el context històric per una ciutat que viu refugiada en un llimbs més enllà del bé i del mal, perquè de mal n'ha tastat tantes vegades, que totes les cicatrius fan un nus, una cuirassa de protecció perquè mai més esdevingui cap altre daltabaix. Així, et rep Berlín, tan extensa, tan gran, tan sobredimensionada, que no saps ben bé ni quan has arribat ni quina és la cara que t'ofereix. La banda sonora de la ciutat podria ser qualsevol, potser alguna cançó de Beirut, si em feu escollir. Mentre els acords confusos i motivadors pessigollegen les orelles, la vista s'atura a qualsevol de les especificitats que brollen sense parar. La gent que s'abeura de cerveses pel carrer, de pintades que sobreeixeixen a les façanes i a les teulades, de parcs mult...