Poesia és un blau cel d’estiu
i la teva mirada.
El timbre inesperat de la bicicleta
quan irromp el rostre veloç,
el gest que s’amaga sota la mà
i el brunzit dels arbres.
Poesia és un tot i un res,
un clar instant de la vida
un fosc plor de la vida
i amb tot això, s’adormen
paraules innocents
mots irreverents
cants complexos.
Poesia és una galleda de coure
que s’enfonsa al pou
i sobresurt mig plena,
un desig que mai reconforta,
com un viatge inacabat,
de grans aventures.
Poesia és el destí de qui somia.
Dani Vilaseca