Deixaré la ciutat Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor la meva barca el Port i el voltàmetre encès que porto a la butxaca- l'autòmnibus brunzent i el més bonic ocell que és l'avió i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva li drié com la copa melangiosa és del vi -i el meu braç del seu coll- i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó i diré maliciós: -com un pinyó és la boca que em captiva. Joan Salvat-Papasseit El poema de la rosa els llavis (1923)