Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2012
Les enjugassades ullades de sol que vénen de llevant han reviscolat pels volts del campanar i se'n van interroguen bells camps tutegen llençols i il·luminen els viaranys.

Entrevista a Txarango

ballarina de l'amor

Oli sobre tela, gener 2012

Torres del Paine

La bellesa de Torres m'ha ofegat en la pena.... i de l'ensurt n'he forjat un crit d'enyorança... "Según informes preliminares de Conaf las hectáreas quemadas por el fuego alcanzan a 13.880, lo que corresponde al 7% del parque. Los sectores más complicados son Laguna Azul, Laguna Cebolla y Cascada Paine, en los cuales aún se están realizando trabajos de contención del fuego. Cabe destacar que el principal atractivo de Torres del Paine, el conjunto de tres montañas con nieves eternas, sumando a sus circuitos y el recorrido W, no fueron afectados por el incendio, ya que se encuentran en otras zonas del parque, el cual en total cuenta con una extensión de más de 180.000 hectáreas".

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l...
Quan les aparences enganyen, sabeu aquella sensació que tens quan saps que hom amaga alguna cosa, no saps ben bé perquè. Doncs això, que hi ha gent que per circumstàncies de la vida viu amagada sota les punxes d'una cuirassa, i des d'aquella posició dominen totes les coses, però sense mostrar realment com són. Però clar, no per a tots poden ser invisibles, i és aquí on entra en joc aquesta història. Encara no he tingut l'oportunitat de llegir "L'elégance du hérisson", però sí que m'he avançat amb la pel·lícula "L'hérisson". És un film elegant, just i ple de simbolismes. De tot el llargmetratge, permeteu-me que em refereixi a dues coses (que no us espatllaran el vostre visionat). La primera és que es fan diverses referències a Lleó Tolstoi i a la seva obra Anna Karènina, no només formals sinó també en alguns aspectes del realisme que retrata la pel·lícula. Es repeteix però una frase de Tolstoi que val la pena guardar-nos a la memòria...