"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de llavors, els científics han sacrificat la literatura, les arts, la pròpia ciència per treballar per una societat controlada al cent per cent. Però aquesta privació de la llibertat, grinyola en alguns dels éssers més intel·ligents de la societat fordiana: Bernanrd Marx i Lenina Crowne (sí, non és casual la referència a Marx i Lenin com a dissidents d'aquesta societat capitalista)viuran angoixes impròpies de la perfecció fordista, fins i tot una visita a una reserva de salvatges (humans no inclosos al sistema, per cert, també degredats en una societat empobrida i destructiva) on coneixen en John, amb el qual s'enfila la part final de l'obra, on John embogeix quan viatja a Londres i veu la vida del "Món feliç". Sens dubte és una bona reflexió per unes dates en què la societat fordista treu el nas, sobretot amb els opulents dies de consum que ens regalem. Per cert, ara comencen les rebaixes del "món feliç".