Passa al contingut principal

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.


Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info


Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent.

Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla?

Primer preguntes als polítics.

Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa


Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de CiU és convertir Ripoll en un escenari per rodar-hi pel·lícules del Far West, ho estan aconseguint, felicitats! Però crec, que la gent que viu i estima Ripoll vol una altra cosa. Vol viure amb dignitat en una comarca que vol ser aparador de no sé què.

Això sí. Gràcies. El Far West de Ripoll, almenys tindrem a on anar a comprar, si la gent té diners ésclar. Posem que Ripoll, com a capital de comarca(?) atrau a molta gent (a part de les 10.000 persones que, suposadament, hi viuen), també a gent de Barcelona que el divendres es pot parar a comprar i, fins i tot, gent del Bisaura que Vic els queda massa lluny. Posem-nos en el cantó positiu. Per tot aquest volum potencial de gent, potser uns 20.000 (?) Tenim cinc grans superfícies: LIDL, ESCLAT, CAPRABO, CONDIS i ara, MERCADONA. A part altres supermercat mitjans com DIA, BONPREU, BONÀREA i SIRENA.

La foto de la vergonya, Josep Lluís Núñez, declarat culpable el 2011 per suborn i falsedat documental a Hisenda amb l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, de visita a la urbanització de luxe i fantasma de La Torre. Foto: Ajuntament de Ripoll



Deixeu-me fer unes preguntes com a ciutadà que ho desconeix: quins interessos hi ha? A qui beneficia la requalificació de tots aquests terrenys? Quin acord tenen amb els empresaris que suposadament han de venir a construir futur a Ripoll? Farem el mateix que la urbanització fantasma de La Torre? El vessellatge, que en una altra època era una cosa habitual, hauria de deixar de ser-ho.

Quina alternativa tenim? Que torni ERC a governar? Després que Teresa Jordà hagi estat implicada en el cas de cobrar sobresous de la Federació Catalana de Municipis. Però més important encara, sense que aquest grup polític hagi plantejat una alternativa raonable a aquestes polítiques.

Per aquest motiu, com a persona que m'estimo Ripoll, demano a la gent que està al capdavant de les entitats de qualsevol caire, a la gent que està al capdavant de les botigues del poble, a la gent que està al capdavant de les petites empreses, a les treballadores i treballadors, a la gent que vol un futur millor per a ells i per a les noves generacions. Si us plau, feu un pas endavant, feu que es creï una candidatura unitària, popular, sense sigles de partits polítics (ni que hagin estat vinculats a partits tradicionals), que faci fora aquest espiral de vella política, de la màfia. Presenteu-vos a les eleccions municipals del mes de maig de 2015 i atureu aquest dessagnat que pateix la vila de Ripoll. Que el poble mani!




Comentaris

  1. Caram! Així no es necessari crear llocs de treball? Quants ripollesos volen obrir locals comercials al centre? Si no ho fan què ha de fer l'Ajuntament, quedar-se de braços plegats? O buscar algú de fora que vulgui contractar? ERC no ha proposat alternatives, cert, però en el teu post no les hi trobo per enlloc.

    ResponElimina
  2. Quan parles de una Candidatura Unitaria, Popular, sense sigles de partit. És una conya o de veritat ens vols prendre el pèl?

    ResponElimina
  3. No entenc la critica al nombre de supermercats? També t'has de posar amb la seva estratègia comercial? El teu article no te cap sentit racional, pura demagògia... Segueix practicant

    ResponElimina
  4. Veig amb preocupació com corre per la xarxa aquest article poc menys que pamfletari a propòsit de la intervenció que els propietaris dels terrenys de la Preparación Téxtil faran properament i m’agradaria deixar clars alguns punts que l’autor afirma molt alegrement espero que per desconeixement. Diu tenir dubtes, no hi ha cap problema, jo li resolc. Només calia que ho preguntés, tants anys dedicat al periodisme i no se li ha passat pel cap el més bàsic: anar a les fonts.

    Diu l’autor: “A qui beneficia la requalificació de tots aquests terrenys?” Doncs la requalificació no pot beneficiar a ningú ja que no es tracta d’una requalificació. Els terrenys de la zona del Pla ja eren terrenys amb qualificació de sòl residencial (sól on es pot fer pisos) i sòl per activitats econòmiques.
    Segons ell, la intenció és “invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial”. Si s’hagés pres la molestia de preguntar, sabria que de fet, s’ha reduït el sostre total que es pot dedicar a fer pisos de nova construcció. De fet, la propietat no té intenció de construir cap pis de moment i des del Grup Municipal del PSC hem presentat una al•legació a fi que els tres espais on han d’anar pisos s’acondicionin com a zona verda i no quedin tancats com altres solars del poble que es van degradant.

    També pregunta: “Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell?”. Sí, ho sabem. I sap vosté en quin estat es troben? Sap el desinterés de molts propietaris per rehabilitar-los de manera integral més enllà de pintar algunes façanes? I tot això malgrat la predisposició de l’anterior equip de govern per facilitar al màxim els tràmits. Ho hauria de saber perfectament, aleshores era corresponsal d’algun mitjà de comunicació a Ripoll.

    També demana “a la gent que està al capdavant de les petites empreses” que s’oposi a aquesta intervenció. Suposo que no es deu referir a les empreses que están creant una Unió Temporal d’Empreses per mirar de fer-se càrrec de les obres d’urbanització de la zona.

    I arribem al fons de la qüestió: “feu que es creï una candidatura unitària, popular”. Tot aquest populisme panfletari només era per fer propaganda a la CUP de Ripoll? No tinc cap problema amb les CUP, benvingudes siguin que falta fa al país una mica de regeneració democrática, però no es pot fer discurs en base a falsedats.

    ResponElimina
  5. I perquè el Grup Municipal Socialista estem a favor que es desencalli la urbanització de la zona del Pla?

    1. Es tracta d’una inversió privada que no costarà ni un euro als ripollesos.

    2. Permet conservar el patrimoni industrial de la zona. Que la zona estigui tancada i no ho veiem des de fora no vol dir que dins no hi estiguin passant coses. La vegetació està creixent de forma salvatge i els edificis s’estan degradant cada cop més ràpid. En aquesta intervenció es conservarà l’edifici central de la fàbrica i els tallers auxiliars i quedaran com a reflexe de la nostra història i del patrimoni industrial dels i les ripolleses.

    3. Hi ha una important reserva de metres quadrats per equipaments públics. En el seu momento el Grup Socialista ja vam al•legar i així se’ns va reconèixer que s’havia de preveure espais per a futurs equipaments pel barri de la carretera Barcelona, un barri densament poblat i amb un déficit històric de serveis. Aquest era el lloc i el moment per preveure-ho. A més a més, el parc de la Devesa veurà gairebé triplicat el nombre total de metres quadrats dedicats a zona verda, recreativa i per la pràctica esportiva amb una inversió per la seva adequació que serà de nou a càrrec dels actuals propietaris.

    4. Durant el procés d’urbanització de la zona, se suprimirán les barreres arquitectòniques del pont de Calatrava, una demanda també histórica de la zona i que per fi podrá ser realitat sense que als ripollesos ens costi un sol euro del pressupost municipal.

    Des del Grup Municipal Socialista estem disposats a explicar tantes vegades com calgui la nostra postura en aquest tema en particular i en qualsevol del vostre interés en general. Estem a la disposició de tots els ripollesos i ripolleses per aclarir-vos tots els dubtes que pogueu tenir i ensenyar-vos els plànols de la zona de què disposem.
    Una societat democrática mereix una informació de qualitat i de primera mà, no una información interessada, basada en rumors i en suposicions més o menys interessades.

    ResponElimina
  6. I jo em pregunto si és cert que es vol fer el Mercadona?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)

  Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat.  Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial.  El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l