M’he deixat el paquet de tabac al cotxe de la feina. I ha començat tot. Les presses per perseguir un estanc a última hora de la tarda en una ciutat benestant, a la qual somiquegen milers de famílies per venir-hi a viure. Corro fins al cotxe. Surto del garatge pestilent entre els xerrics de les rodes i de la porta metàl·lica que s’espatlla contínuament. És fosc. El carrer repassa estranyes combinacions de passos de zebra i senyores que volen creuar de carrer per indrets no aconsellats per la policia. I necessito anar ràpid. El tren surt puntual en direcció a Barcelona. A les 8 i 20 minuts. M’he deixat tres cigarretes dormint al vehicle rotulat per identificar l’empresa per la qual remugo cada matí quan em llevo sense esma. Tres cigarretes de res. 20 calades a un esquerp reguitzell d’herbes adulterades. Per aquest ínfim tresor el destí grinyola. Desemborsaré dos euros amb seixanta cèntims que aniran a parar en bona part a les arques de l’estat que oprimeix, per finançar qui sap quina carretera o el més probable un fusell de repetició que acompanyarà durant dos anys a un soldat professional d’origen equatorià. Aparco el meu Renault atrotinat però entranyable en bateria. Corro. Obro la porta de l’estanc entre l’emoció i el descans per haver-lo trobat obert. Saludo a la mestressa i ja de lluny li canto l’arreveure. Corro. El gest obscè de l’home que empaita les noies amb la mirada em tapa un noi que condueix buscant aparcament i li transmeto mentalment que estic a punt de deixar-li un espai de dos metres quadrats separats simètricament per ratlles blanques. No em sent. Escampo pel pas de zebra l’olor de pressa i m’entretinc a comptar el camí que em duu cap a l’hora incerta. Engego el cotxe i com de costum incito les vísceres amb cadenes de ràdio que propugnen pamflets feixistes catòlicament. Llavors decideixo rendir-me. Encenc una cigarreta i m’empasso les meves culpes en forma de pressa. Merda de tabac. He accelerat el temps. El del jove brandant fusell a l’exèrcit.
dijous, 13 de desembre de 2007
dimarts, 28 d’agost de 2007
LA TEORIA DE LES DONES DE MÉS DE 50 ANYS AMB EL CABELL CURT I CANÓS
No es tracta d’una teoria maldestre. Ni tan sols esotèrica. Simplement, és el resultat de l’observació atenta d’individus femenins del nostre entorn geogràfic. I es podria plasmar de la següent manera:
Quan vegeu pel carrer a una dona que tingui una edat que podríem considerar adulta, a partir, posem per cas, de cinquanta anys, que tingui el cabell curt i canós, cal que tinguem molt clara dues premisses bàsiques.
Primer de tot, aquesta dona té un nivell cultural mitjà alt, molt possiblement, amb estudis universitaris.
Segon. Declaradament amb una ideologia clara, compromesa socialment amb alguna entitat o partit polític.És obvi, que com amb totes les teories existiran excepcions que confirmin la regla.
Quan vegeu pel carrer a una dona que tingui una edat que podríem considerar adulta, a partir, posem per cas, de cinquanta anys, que tingui el cabell curt i canós, cal que tinguem molt clara dues premisses bàsiques.
Primer de tot, aquesta dona té un nivell cultural mitjà alt, molt possiblement, amb estudis universitaris.
Segon. Declaradament amb una ideologia clara, compromesa socialment amb alguna entitat o partit polític.És obvi, que com amb totes les teories existiran excepcions que confirmin la regla.
dilluns, 23 de juliol de 2007
S’escapoleix d’entre els dits
S’escapoleix d’entre els dits
La fràgil resposta dels teus ulls
I ja allunyada reapareix
Amb constància
Com un batec suau
De melosa repetició
Que destria el futur
Com una llarga cerimònia
D’enyor.
I a partir d’ara, com de costum,
Els matins seran menys càlids
I tot s’enrarirà, tot.
La fràgil resposta dels teus ulls
I ja allunyada reapareix
Amb constància
Com un batec suau
De melosa repetició
Que destria el futur
Com una llarga cerimònia
D’enyor.
I a partir d’ara, com de costum,
Els matins seran menys càlids
I tot s’enrarirà, tot.
dimarts, 29 de maig de 2007
el no constant
el no constant
obstinat de la ment
s'esfuma sota les mil fulles negres
dels teus ulls
i sorprèn, llavors,
el gran desig de passejades
damunt la teva pell
bruna i dòcil
entre el cos menut
seuria, murri,
condescendent
al permís del ventre
de les cames
dels turmells
per saborejar, golafre,
cada bri
del cos complaent
obstinat de la ment
s'esfuma sota les mil fulles negres
dels teus ulls
i sorprèn, llavors,
el gran desig de passejades
damunt la teva pell
bruna i dòcil
entre el cos menut
seuria, murri,
condescendent
al permís del ventre
de les cames
dels turmells
per saborejar, golafre,
cada bri
del cos complaent
suplica II
muny els ulls que et sobresalten
però compadeix-te'n,
deixa que subratllin cada
moviment dels llavis
i que s'encavalquin
entre galtes i coll.
però compadeix-te'n,
deixa que subratllin cada
moviment dels llavis
i que s'encavalquin
entre galtes i coll.
Suplica
no feu més la guitza
grills
que ja arribaran tardes llarguíssimes
d'hores ostentosament càlides
i de finestres assedegades de corrents d'aire.
Ara, regireu els brots temptadors
de les males herbes
que han dut les pluges
i remugueu passionalment les nits
encara fresques a trenc d'alba.
grills
que ja arribaran tardes llarguíssimes
d'hores ostentosament càlides
i de finestres assedegades de corrents d'aire.
Ara, regireu els brots temptadors
de les males herbes
que han dut les pluges
i remugueu passionalment les nits
encara fresques a trenc d'alba.
dilluns, 30 d’abril de 2007
Estrès postvacacional
i l'home enfurismat que abandona el turisme
-un Golf GTI-
per increpar a una dona que li impedia
accedir (qui sap)
si al garatge o a l'habitatge
on l'espera la muller
o una llarga nit silent
envoltat de rajoles
i un televisor de plasma
per valor de set-cents euros d'hipoteca mensual.
Duu l'esquena suada
de camisa de moda planxada
d'olor d'oficina de transaccions importants
i impotent se n'adona
de la crua realitat
que quatre passos i un esgrip al cel
el condemnen llargament
a l'origen de la infelicitat.
-un Golf GTI-
per increpar a una dona que li impedia
accedir (qui sap)
si al garatge o a l'habitatge
on l'espera la muller
o una llarga nit silent
envoltat de rajoles
i un televisor de plasma
per valor de set-cents euros d'hipoteca mensual.
Duu l'esquena suada
de camisa de moda planxada
d'olor d'oficina de transaccions importants
i impotent se n'adona
de la crua realitat
que quatre passos i un esgrip al cel
el condemnen llargament
a l'origen de la infelicitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)