S’escapoleix d’entre els dits
La fràgil resposta dels teus ulls
I ja allunyada reapareix
Amb constància
Com un batec suau
De melosa repetició
Que destria el futur
Com una llarga cerimònia
D’enyor.
I a partir d’ara, com de costum,
Els matins seran menys càlids
I tot s’enrarirà, tot.
La fràgil resposta dels teus ulls
I ja allunyada reapareix
Amb constància
Com un batec suau
De melosa repetició
Que destria el futur
Com una llarga cerimònia
D’enyor.
I a partir d’ara, com de costum,
Els matins seran menys càlids
I tot s’enrarirà, tot.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada