dimarts, 27 de novembre de 2012

La voluntat d'un poble (Reflexió sobre els resultats del 25N)



La majoria de la burgesia catalana, amb el grup de comunicació Godó com a bandera, van respirar molt tranquils després de l'escrutini del 25 de novembre i ja han culpat a Mas per la seva tossuderia d'anar pel camí sobiranista. L'alta participació, provinent de barris i ciutats a les quals ells —la burgesia— mai han posat els peus, els han salvat d'una deriva, a la qual s'havien vist immersos a contrapeu —des de l'11 de setembre— i de la qual se n'han salvat, a priori, quan sonava la campana a l'últim minut. L'augment de 10 punts en la participació als comicis ha obert, però, un escenari que a curt termini, efectivament, desactiva l'espiral secessionista, però que en el fons, és molt més perillosa per als interessos de conservadors i espanyols al Principat.

L'aposta pel referèndum d'autodeterminació de CiU, el partit central en la política catalana, malgrat tots els matisos, ha aconseguit gairebé els mateixos vots que als comicis del 2010 (-90.000 vots). La gran diferència és que l'augment de vots en l'eix sobiranista, s'ha produït en el vessant d'esquerres i més netament independentista —ERC i CUP amb +400.000 vots— i, per tant, la política catalana vira cap a aquest nou eix. Una política catalana fins ara en mans del centre-dreta català, capaç de pactar al mateix temps una reforma econòmica neoliberal amb l'enemic número 1 de Catalunya —i dels Països Catalans—, el PP, i per una altra banda, agafar-se al pal de l'estelada.

Aquest gir és bo pel Principat? Pels interessos del país, molt. El panorama després del 25N, encara que des de Madrid el pintin de color negre, és més clar. La desacreditació de CiU i d'Artur Mas per agafar sols el timó (manllevant els símbols nàutics que tan agraden a Artur Mas), obre la porta que el conjunt de la societat catalana, representada per formacions polítiques construeixi, per aquí dos o tres anys, un referèndum d'autodeterminació. I com s'ha de fer? En principi ha de ser senzill, es reuneixen CiU, ERC, ICV i CUP, es posa una data pel referèndum d'autodeterminació i s'investeix Mas com a president de la Generalitat, sota el mandat del dret a decidir. El suport però a la configuració d'un govern a CiU, amb suports puntuals dels partits pro-referèndum a Mas, però, i és de calaix, caldrà pactar-la: més impostos depenent de la renda, prou retallades, canvi de polítiques de la conselleria d'Interior, aturar els desnonaments, etc. Vaja, allò que han demanat les urnes.

La lògica és ben senzilla. La societat civil catalana és molt més madura que el que els seus mandataris es pensaven, i ella sola està fent els passos, que de nou, estan agafant a contrapeu els adormits aparells dels partits i l'anquilosada prosopopeia de la jerarquia política. La societat civil ja fa anys que marca l'agenda política i va unes passes endavant. L'11 de setembre de 2012 va ser un dels fets més evidents, però el 25N, hi ha hagut la segona part. El mandat de la societat civil és clar: no hi haurà majories, ni el context en què vivim pot tapar els altres processos. Sortir de la crisi amb una política alternativa a la que s'ha aplicat fins ara ha d'anar en paral·lel amb el procés de secessió.

Que el carrer ja va més endavant, ho constaten els resultats electorals de les eleccions més participatives que han deixat a tothom amb un pam de nas. I d'aquí a uns mesos veurem com segueixen els processos de la societat civil: l'ANC seguirà enfortida, la PAH seguirà batallant contra desnonaments, Òmnium seguirà defensant el català a l'escola contra sentències... i el panorama polític anirà canviant, adaptant-se, per fi a allò que la societat catalana ja perfila: CDC i UdC hauran de trencar la federació, ERC i ICV hauran de resituar-se (potser juntes) com a pal de paller de la socialdemocràcia i el republicanisme i la CUP haurà d'ampliar el seu electorat oferint una alternativa al sistema. I així, les quatre formacions, arribaran el dia D, el del referèndum, amb els deures fets i la mateixa alçada de la societat civil. I durant aquests mesos en què es prepara la consulta, hauran de batallar contra el negoci de la por d'Espanya i contra els partits que inculquen una divisió a la societat catalana, com ara PP o C's. La Catalunya dividida, que molts ja voldrien, és mentida, i s'acaba de demostrar a les eleccions del 25N, la democràcia no produeix divisions, en tot cas, reforça que tots pertanyem a una mateixa comunitat i que la volem millorar. Això és la democràcia.

dimecres, 21 de novembre de 2012

York

La vida a Anglaterra segueix pels seus viaranys més o menys interessants. Una de les oportunitats de ser a una illa desconeguda és la possibilitat de fer turisme, i així, el diuemnge passat va ser una jornada dedicada a conèixer una de les ciutats més emblemàtiques de de la zona del centre-nord del país. York és coneguda per la seves reminiscències romanes, per la majestuosa catedral, per ser un punt i a part en les gran urbs comercials, tant és així, que York et retorna a l'Europa continental, a les ciutats-museu que podem trobar en nombrosos països, si creuem l'Atlàntic.
I en efecte, passejar pels carrers estrets del barri vell, o perdre's vorejant el riu Ouse ja t'aporten un idea clara que estem parlant d'un dels punts turístics britànics per excel·lència, i no n'hi ha per menys, amb uns monuments ben conservats, una essència per que perdura, una activitat comercial ajustada amb bona mesura, etc. Qui tingui oportunitat de viatjar per aquestes contrades, que no s'ho perdi, passar un dia per York, val la pena. Això sí, em vaig quedar sense constatar la carnisseria d'on va sortir això que en espanyol s'anomena "jamón de York" ni tampoc cap referència a la seva ciutat germana New York, als EUA.

dimarts, 13 de novembre de 2012

The keys



Friday morning, I was ready to leave, when before setting foot on the street, I looked for my keys in my pants and went missing, I could not believe it! A heat rushed to my head, where are the keys? I have lost them?

It was true could not find them anywhere, I looked at all the kitchen cupboards, also spent half an hour in my room. I had lost my keys at home! Luckily, I found a set of keys and could leave the city center.

After four days, and after making a copy, without thinking about them, I found them in a small, unknown pocket of my pants. That the business of copying keys thanks to the clueless!

divendres, 9 de novembre de 2012

Bonfires and Fireworks

I'm willing to became not readable but writing in English will be a great excercise to improve my language level. A notice: if in Catalan I would be some witty, in English my blog post are maybe in a bored shelve, therefore, my apologise for that and for the grammar and punctuation mistakes.

After this introduction, I would show some event which has got succesful in Leeds. "What's going on?" I said during 5th November. I didn't know that this day, the British commemorate a real history fact. [WIKIPEDIA]: "Its history begins with the events of 5 November 1605, when Guy Fawkes, a member of the Gunpowder Plot, was arrested while guarding explosives the plotters had placed beneath the House of Lords. Celebrating the fact that King James I had survived the attempt on his life, people lit bonfires around London, and months later the introduction of the Observance of 5th November Act enforced an annual public day of thanksgiving for the plot's failure."

As Leeds council ads said, at 7pm, a big bonfire in Woodhouse Park was begin to burn an to light up de thousands of people who were expecting to see at 7.30pm the fireworks too. Despite of a freezing weather, the crowd dreamt among the trees park until the bonfire died 

dimarts, 6 de novembre de 2012

Una mica de joc electoral

PORRES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 25 DE NOVEMBRE 2012


La que fotria a Espanya La que agradaria a l'Artur Mas La més realista La somiada La meva
CiU 58 69 60 35 59
PSC 16 20 18 10 16
PP 16 16 16 5 16
ICV 17 10 15 20 15
ERC 18 13 18 20 18
SI 2 4 0 0 0
C's 3 3 6 0 6
CUP 5 0 4 45 5

diumenge, 4 de novembre de 2012

El matalàs


Les coses que ens semblen supèrflues en el nostre dia a dia es transformen quan naveguem per mars tempestuoses. Allò que no tenia cap mena de transcendència esdevé la clau de volta per recomfortar l'ànima i el cos. És així com en aquest inici d'etapa de vida a Anglaterra, han sorgit objectes i sensacions que havien quedat esborrats del diccionari vital.
Sense anar més lluny, durant un dies he hagut de perseguir l'objectiu d'aconseguir un matalàs millor condicionat que el que havia heretat del noi que havia viscut a la meva habitació. Trucar al propietari del pis, negociar el canvi, buscar una botiga, cercar el matalàs més econòmic i així anar completant etapes fins que t'arriba a casa el nou matalàs, que m'ha permès descansar millor i sentir-me més acollit entre les quatre parets de la casa. Ho sé, és banal, això a Ripoll ho hagués enllestit en cinc minuts a Tapisseries Autet, però ara, en aquest nou món, s'ha complicat una mica.
I no només això. Amb el nou matalàs, s'han obert noves portes. He pogut veure altres habitacions i noves finestres que amaguen darrere seu altres situacions supèrflues, però que un cop recollides les cortines, esdevenen, per sorpresa, imprescindibles.