Entre els llagrimals dels núvols de novembre
apareixen ocells que passen enllà
uniformes teixeixen l'hivern com sempre
fosc i de boira que no escamparà.
Als carrers mil abrics que caminen ràpid
voreres plenes de fulles que cauran
embogides pel vent fort i el fred àcid
mentre les castanyes fumegen esclatant.
Al balcó les cadires ja són plegades
i les persianes onegen a mig pal
les llums talment formigues escampades.
La ciutat poruga s'adorm massa d'hora
i persegueix, clar, els més agosarats
ves, la tardor mor patint i sovint plora.
