dilluns, 9 de maig de 2011

Pirotècnia



t’enredo a la xarxa fabricada de somnis
i compartim d’una revolada un instant
fins que retornis a l’aigua allunyada
d’un pescador de cap poc clar:
i tot em semblarà un esclat de pernils
de pensaments. S’elaboren a mà.
Endebades, tallarem finetes porcions com fils
i et resseguiré els llavis amb la cansalada,
com una mòmia plena d’espurnes salades
i et menjaré
amb pa amb tomàquet.

3 comentaris:

  1. recomana'm un llibre, dani....
    :O)

    ResponElimina
  2. anònimA, tot i que no et conec em llenço a la piscina. Et recomano l'últim llibre que m'he llegit que es titula "El infinito en la palma de la mano" de Gioconda Belli. Més que per la història, per la sensibilitat, pels plantejaments filosòfics, i la visió de la feminitat. Ja em diràs aviam què.

    ResponElimina
  3. Gràcies Dani!
    Estic d' acord amb tu, el gruix de l’ obra recau en la sensibilitat amb què està escrit i en algunes qüestions filosòfiques que planteja. De tota manera,t’ haig de dir, que la visió de la feminitat que comentaves, no sé si m' ha acaba de convèncer.
    :P

    (M' explico:) Eva té necessitat de conèixer, desborda inquietud tots els costats, vol descobrir com germinarà la vida que du a l' interior (que és, en realitat, tota la Història de la Humanitat). Està decidida a sortir de la Caverna. (Fins i tot, malgrat les conseqüències que descobrirà més tard). En canvi Adán, esdevé un simple supervivent, buit; sense aspiracions a part de l' amor que sent per ella. És ximple i emocionalment inepte.
    Crec que els rols de gènere queden massa diferenciats, fins i tot, una mica caricaturitzats. Al cap i a la fi, Eva (encara que sigui portadora de l’ autodeterminació de l’èsser humà) sempre serà “culpable” als ulls d’ Adan, per molt que ell l’ estimi. I així serà eternament. Serà jutjada i sotmesa a la voluntat de l’ home com a càstig....

    (O, igual serà, també, que prefereixo Lilith a Eva) ;)



    mmmm...més llibres!
    :O)

    ResponElimina