Passa al contingut principal

Pirotècnia



t’enredo a la xarxa fabricada de somnis
i compartim d’una revolada un instant
fins que retornis a l’aigua allunyada
d’un pescador de cap poc clar:
i tot em semblarà un esclat de pernils
de pensaments. S’elaboren a mà.
Endebades, tallarem finetes porcions com fils
i et resseguiré els llavis amb la cansalada,
com una mòmia plena d’espurnes salades
i et menjaré
amb pa amb tomàquet.

Comentaris

  1. recomana'm un llibre, dani....
    :O)

    ResponElimina
  2. anònimA, tot i que no et conec em llenço a la piscina. Et recomano l'últim llibre que m'he llegit que es titula "El infinito en la palma de la mano" de Gioconda Belli. Més que per la història, per la sensibilitat, pels plantejaments filosòfics, i la visió de la feminitat. Ja em diràs aviam què.

    ResponElimina
  3. Gràcies Dani!
    Estic d' acord amb tu, el gruix de l’ obra recau en la sensibilitat amb què està escrit i en algunes qüestions filosòfiques que planteja. De tota manera,t’ haig de dir, que la visió de la feminitat que comentaves, no sé si m' ha acaba de convèncer.
    :P

    (M' explico:) Eva té necessitat de conèixer, desborda inquietud tots els costats, vol descobrir com germinarà la vida que du a l' interior (que és, en realitat, tota la Història de la Humanitat). Està decidida a sortir de la Caverna. (Fins i tot, malgrat les conseqüències que descobrirà més tard). En canvi Adán, esdevé un simple supervivent, buit; sense aspiracions a part de l' amor que sent per ella. És ximple i emocionalment inepte.
    Crec que els rols de gènere queden massa diferenciats, fins i tot, una mica caricaturitzats. Al cap i a la fi, Eva (encara que sigui portadora de l’ autodeterminació de l’èsser humà) sempre serà “culpable” als ulls d’ Adan, per molt que ell l’ estimi. I així serà eternament. Serà jutjada i sotmesa a la voluntat de l’ home com a càstig....

    (O, igual serà, també, que prefereixo Lilith a Eva) ;)



    mmmm...més llibres!
    :O)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t