Passa al contingut principal

Pirotècnia



t’enredo a la xarxa fabricada de somnis
i compartim d’una revolada un instant
fins que retornis a l’aigua allunyada
d’un pescador de cap poc clar:
i tot em semblarà un esclat de pernils
de pensaments. S’elaboren a mà.
Endebades, tallarem finetes porcions com fils
i et resseguiré els llavis amb la cansalada,
com una mòmia plena d’espurnes salades
i et menjaré
amb pa amb tomàquet.

Comentaris

  1. recomana'm un llibre, dani....
    :O)

    ResponElimina
  2. anònimA, tot i que no et conec em llenço a la piscina. Et recomano l'últim llibre que m'he llegit que es titula "El infinito en la palma de la mano" de Gioconda Belli. Més que per la història, per la sensibilitat, pels plantejaments filosòfics, i la visió de la feminitat. Ja em diràs aviam què.

    ResponElimina
  3. Gràcies Dani!
    Estic d' acord amb tu, el gruix de l’ obra recau en la sensibilitat amb què està escrit i en algunes qüestions filosòfiques que planteja. De tota manera,t’ haig de dir, que la visió de la feminitat que comentaves, no sé si m' ha acaba de convèncer.
    :P

    (M' explico:) Eva té necessitat de conèixer, desborda inquietud tots els costats, vol descobrir com germinarà la vida que du a l' interior (que és, en realitat, tota la Història de la Humanitat). Està decidida a sortir de la Caverna. (Fins i tot, malgrat les conseqüències que descobrirà més tard). En canvi Adán, esdevé un simple supervivent, buit; sense aspiracions a part de l' amor que sent per ella. És ximple i emocionalment inepte.
    Crec que els rols de gènere queden massa diferenciats, fins i tot, una mica caricaturitzats. Al cap i a la fi, Eva (encara que sigui portadora de l’ autodeterminació de l’èsser humà) sempre serà “culpable” als ulls d’ Adan, per molt que ell l’ estimi. I així serà eternament. Serà jutjada i sotmesa a la voluntat de l’ home com a càstig....

    (O, igual serà, també, que prefereixo Lilith a Eva) ;)



    mmmm...més llibres!
    :O)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)

  Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat.  Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial.  El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de