Després de tant de temps de funcionament del bloc groc intermitent, tinc ganes d'explicar-vos perquè té aquest títol. Què hi ha al darrere. La resposta és tan senzilla com que hi ha un poema que em va fascinar i que el volia convertir en etern entre la meva ment i la humanitat. Es tracta d'uns versos d'Enric Casassas que vaig tenir la sort d'escoltar-los recitats per ell mateix. Se'm va clavar al cap i no me'l vaig poder treure durant molt de temps. Potser com a teràpia vaig projectar-lo cap a l'exterior amb el bloc. I així queda, per sempre.
Som els passos de la gata
som el fil del pensament
del pensament
Som el nus de la sabata
som la cara de la gent
de la gent
en panxo va dir amb en pinxo
vols que et punxi amb un punxó
i en pinxo va dir amb en panxo
punxa'm sí pro a la panxa no
som un aire que retrata
som un groc intermitent
intermitent
som el nus de la sabata
som la cara de la gent
de la gent
la bombolla que no esclata
perquè a dins hi viu la gent
hi viu la gent
hi viu la gent.
(Enric Casassas)
Gran, en Casassas!! I gran la teva visió poètica, Dani!
ResponElimina