S'escapen instants
segons
de l’espera
racons
desconeguts que s’amaguen
gentileses
de persones agradables.
T’agradaria
passejar per la ciutat a les fosques
sota
un temporal de curiositat?
I tot serà començar...
Despenjar
del cel un bitllet sense tornada,
fugar-nos
cap a camins que porten
cap
a altres camins infinitament,
cada
passa deixarà l’empremta dels nostres peus
roents,
candents i insaciables.
Deixarem
enrere somriures juganers
que
retrobarem a cada poble de la ruta:
el
viatge seran noms propis
i
pronoms indefinits
esdevindrem
petjades de somnis
de
nits irreverents.
Altius
els cossos
cercaran
dreceres a injustes decisions
i
s’alçaran tremolosos,
després
enèrgics,
per
teixir futurs decents.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada