Passa al contingut principal

Decidir

A la vida, per sort, hi ha moments en què cal prendre una decisió. La conseqüència més immediata d'aquesta responsabilitat és pensar si aquesta voluntat marcarà la felicitat? O bé al contrari, ¿serà contraproduent? Qui ho sap. Tan sols podem intuir, podem fer suposicions, fins i tot, podem estar-ne molt segurs. Però en el moment que prems una botó, que verbalitzes una idea, que trenques un paper, que agafes una mà... Just en aquell moment, quan has decidit, t'encimbelles dalt d'una muntanya i et deixes caure.

Per expressar aquesta sensació, recupero una vella poesia pròpia.

"T’agradaria passejar
per la ciutat a les fosques
sota un temporal de curiositat?
I tot serà començar...
Despenjar del cel un bitllet sense tornada,
fugir cap a camins que porten
cap a altres camins infinitament.
Cada passa deixarà l’empremta
dels nostres peus roents
i insaciables.

Deixarem enrere somriures juganers
que retrobarem a cada poble de la ruta.
El viatge seran noms propis
i pronoms indefinits,
esdevindrem petjades de somnis
de nits irreverents.
Altius els cossos
cercaran dreceres a injustes decisions
i s’alçaran tremolosos
després enèrgics
per teixir futurs decents."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)

  Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat.  Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial.  El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l