Passa al contingut principal

Taxista

Una aturada a temps al carrer de les atmetlles picades m’ha salvat de quinze minuts sota la pluja àcida d’aquesta maleïda ciutat amb nom d’acudit. No vaig saber mai si entre la brossa que el vent estira entre les voreres algun dia em vas estimar de debò, em sembla que no, m’ho diu la pudor faréstega que m’omple les fosses nassals d’imatges escatològiques d’algun bassal de purins de qui sap on. Porto les butxaques plenes d’aigua, que és millor que portar-les plenes de vent, qui més pesa en aquest món més estima i més se l’estimen, però jo ho dubto, jo ho dubto tot, fins i tot de mi. Estrany. M’estranya que algú es passegi sota l’aiguat d’estiu a l’hora de la migdiada, algú s’arrisca, que el món passi a esdevenir canvi, acció, imaginació. He demanat que es pari el taxi. Taxi amb t de tarongina com la pell que s’arrossega plorant pel vent de ponent. A de angoixa, que sento pels dits que suquen l’aigua. X d’x. I d’interrogant català, aquell que només duu la pregunta al final, a qui li interessa conèixer abans que comenci la pel·lícula com s’acaba, bé, sembla que als espanyols. Ells mateixos, ja són així. Tot ho volen lligat i ben lligat. La llum verda del taxi és davant dels meus ulls, aquells que un dia et miraven amb odi, pocs dies, mai m’atreviria dir, mai i sempre d’amor. Quines fronteres tan difoses entre el cel i el cim, jo que quan vaig pujar al Puigmal em creia tan a prop de tu i mai m’havia penetrat tanta impotència de ser tan poca cosa. El taxista em diu que ja hem arribat, 12 euros. Sóc tan poca cosa. I encara plou.

Comentaris

  1. Mestre, pinta molt interessant el teu blog, però veig que no l'actualitzes des de l'agost... a veure si el reemprens!!

    Ah, t'he enllaçat al meu!

    Miquel de Pollença

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)

  Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat.  Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial.  El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l