Què passa quan algú de la teva família, ben proper, anuncia que es presenta en una candidatura polítca, per la qual haguessis desitjat la desaparició de sobre la capa de la terra? Primer de tot, se't trenca el cor. En dues meitats ben diferenciades, perquè per una banda el sentiment d'unió de sang persisteix, però per l'altre creus que ja mai més res serà igual. Segon, disccuteixes profundament amb el teu interior més actiu, aquell sector rebel del cos que se sent comunista, antifeixista, recalcitrantment d'esquerres. Demana línia dura, ni un pas enrere. Marca l'estratègia que ha de seguir el cos, ni més ni menys. Però l'aparell que ha de dur a terme aquestes accions, s'estova, s'arronsa de mala manera, com si les doctrines que tan coneix no servissin per a res. Tercer, s'esgrimeix entre les neurones quines són les prioritats de la vida, sí els ideals o les persones o si tot plegat va junt en el mateix sac. Finalment, penso en situacions molt més dramàtiques com les divisions familiars durant la Guerra Civil espanyola, i crec que encara estem lluny d'això... espero.
Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat. Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial. El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada