La Gínia de Cesare Pavese m'ha fet recórrer tot allò que no vaig veure de Torí. He passejat pels turons, mentre elles es divertien ballant. He caminat per sota les voltes de la ciutat, i fins i tot, he entrat en els cafès cercant pintors. Ara veig clar que em vaig equivocar d'època per visitar Torí. En comptes d'anar-hi a l'hivern gèlid, calia descobrir-la en un "Bell Estiu".
Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada