dimecres, 31 d’agost de 2011

desgràcia per a l'inuït

Entre els gels i la mar glaçada, un inuït que camina
duu una pell forana que li tapa els camals,
a la llunyania una casa iglú ben reeixida
la dona, la filla... ja li vénen tots els mals.

Voldria veure pingüins a la deriva
potser óssos polars en files emigrant
que s'esberlessin les glaceres de per vida
vol menjar, i avui la pesca ha estat errant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada