dimecres, 30 de novembre de 2011

Fang


fang


t’espero com mai
no estem segurs
de la lluna
que espurneja
penjolls madurs
de raïms d’or
t’espero per tot
de puntetes silent
sobre la teulada
et faig present
i esquivo el fum
que apareix d’esquitllada
t’adormo a l’horitzó
perfum de llum...
i al llit trepitjarem lluny
-a sotragades escric-
sota un cel ple
de fang d’amor
com si et dués al puny.

2 comentaris:

  1. sovint obro el blog, a la desesperada, cercant alguns versos que puguin donar-me refugi... és màxima la felicitat quan veig què hi ets de nou amb paraules d'aquí o d'allà! no deixis mai d'escriure Dani!
    petons i feliç any 2012!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Yaiza!
    Per les teves paraules sempre tan benavolents i perquè provenen d'una ment i una visió privilegiada. Sigues feliç en aquesta entrada d'any 2012, petons!!

    ResponElimina