Passa al contingut principal

Hi ha dones que ens falten

Fàbrica La Cotolla (Ripoll). Foto: Col·lecció d'Agustí Dalmau i Font



Hi ha dones que ens falten. Que estimàvem i que ens falten. Desaparegudes per llei de vida, com les nostres àvies o besàvies. És el vostre cas?

Aquesta reflexió prèvia arriba arran de la vulnerable commemoració d'avui. Considero, que cada dia ha de suposar l'emancipació i la lluita de la dona, no només el dia 8 de març, però en dies com avui, val la pena recordar que hi ha dones que trobem a faltar.

Les nostres àvies i besàvies, explotades en colònies tèxtils del riu Ter, per exemple. Les nostres àvies i besàvies miserables en les tasques domèstiques, per exemple. Vivim en una societat tan volàtil, que el record es concentra en allò més proper i positiu, però si furguem una mica en les històries personals de la nostra família i desenterrem quines eren les trajectòries personals d'aquestes dones, veurem com treiem la pols a unes vides feixugues d'heroïcitat quotidiana.

Com moltes de les àvies del Ripollès, la meva, treballava des de ben petita a una de les nombroses fàbriques tèxtils que hi havia en aquella època. No ens podem fer una idea de les condicions tan dures que patien, no només a la fàbrica sinó a casa. Malauradament, mai vaig arribar a tenir temps d'indagar més en la vida entre els telers. Ara, dues generacions després, en plena esplendor de la postmodernitat, de la vida efímera, no hi ha ponts de connexió entre allò i això, com si hi hagués hagut un salt en el temps, com si no hagués succeït res. I com noies i dones i nois i homes a la deriva, sense referents, sense orígens, sense identitat, ja podem seguir celebrant el 8 de març.  

Comentaris

  1. gran post. m'agrada el teu blog, Dani! has d'escriure tb en anglès.. així a més de praticar nosaltres aprenem.. ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t