Passa al contingut principal

La colònia maltractada

N'estic fart. Realment fart. I és una desagradable sensació que em surt com una urtucària en certs moments. Moments molt concrets. Un dels quals és quan entro a una estació de RENFE. Ja no puc més, ho confesso. Porto molts anys patint les embastides de la ineficàcia del país que ens té colonitzats. Retards, mala educació, ignorància, prepotència, etc. Per a mi, com per a molta gent, aquesta dinàmica s'havia convertit en normalitat. Però no pot ser així. No pot ser que ens conformem amb una empresa que perjudica dia sí dia també a tants i tants catalans.
Quan viatges, per altres llocs de l'Estat espanyol, te n'adones que les estructures renfaires funcionen. Que poc o molt tiren endavant. Però aquí no. I per desgràcia de la nostra dissortada pàtria, a sobre, en tenim part de la responsabilitat, gràcies al gran Estatut del 2006. Però no cal anar tan lluny. Hi ha models d'empreses públiques de transport al Principat que funcionen i bé. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, són una bona mostra de la feina ben feta, allò que és comú a bona part d'Europa, també.
Però no. Aquí estem en una colònia espoliada econòmicament, i usurpada a nivell d'infrastructures per cervells pensants de Madrid. Aquest matí he entrat a l'andana de Sant Andreu Arenal (Barcelona) i he pogut veure el lamentable espectacle de retards de 40 minuts, gent que anava passant d'un tren a l'altre perquè el panells indicaven una cosa, les veus de megafonia una altra i els guàrdes de seguretat una altra. I a més, un dels cartells lluminosos resava: "Ribes de Fesse". Jo no sé si és ignorància, mala voluntat, desconeixement, idiotesa, deixadesa, una gracieta... Tan me fa.
A cada estació de Renfe, hi ha un sistema diferent de veus, de rètols, de grafies, de nivells d'andanes, de sistemes de seguretat, faltes d'ortografia en la toponímia del país, etc. Hi ha algú que planifiqui tot el desgavell? És només una vivència més, de les desenes, de les milers d'incidències que comporten que cada dia, la gent arribi tard a la feina, no pugui entrar als exàmens a les facultats, perdi l'hora amb el metge... Ja n'hi ha prou.
No podem seguir així. Jo, almenys, m'hi nego. Sé que el seny dels catalans (fins i tot el meu) ens impedeix llançar improperis quan estàs abandonat a l'andana. Però, tenim mitjans més adients al nostre tarannà: votem a les eleccions, usem un mitjà de transport determinat, tenim amistats que estaran interessats en saber què passa... i si el nivell d'abandonament colonial segueix endavant, serà el moment de fer un pas més enllà i reaccionar de forma pacífica però contundent, perquè des de 600 quilòmetres endins, a l'altiplà espanyol, la metròpoli vegi que la colònia se li està escapant de les mans.

Comentaris

  1. Visca el poder dels mitjans de comunicació social! El què està fent la Plataforma d'usuaris de Renfe de la línia Portbou-Barcelona sí que és acció cívica i protesta anticolonial. La seva llista de correu és molt més fiable i dinàmica que tots els canals d'informació de Renfe. N'hi ha per llogar-hi cadires! O per llogar trens i fer el nostre transport alternatiu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)

  Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat.  Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial.  El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l