Passa al contingut principal

Fer 30 anys


 La foto és del bon amic quebequès Marc-Antoine Jacques


És una edat rodona. D'aquelles que tothom et fa referència com un canvi, com una crisi, com un inici, com un final. Vaja, com una explosió que no se sap molt bé si és favorable o no. Jo m'ho prenc com un regal, per haver sobreviscut (viscut) tant de temps, en un món tan efímer. Per aquest motiu em proposo fer una ofrena vital als 30, amb els ingredients que han anat passat per aquesta trajectòria. Per molts anys puguem compartir-ho amb vosaltres, lectors del bloc!

- 20 anys a Ripoll
- 9 anys a Barcelona
- Mig any a Amèrica del Sud
- 8 habitacions habituals
- 1 cotxe, un Renault Clio
- 4 o 5 bicicletes (California, BH...)
- 1 pare, una mare i una germana
- Desenes d'amics i amigues
- Centenars de coneguts i conegudes
- 4 mòbils
- 1 ordinador portàtil
- 1 càmara de fotografiar analògica
- 4 o 5 amors molt intensos
- Desenes d'enamoraments fugaços
- 7 llibretes de poesia
- Entre 10 i 15 estiuegs a l'Estartit
- 3 estiueigs a Mallorca
- He treballat en una fàbrica de plàstics
- He treballat com a Pare Noel
- He treballat recollint mostres de menjar
- He treballat com a ajudant topògraf
- 1 títol de periodisme, 1 d'antropologia i 1 de professorat secundària.
- Una novel·la
- 2 partits polítics
- 1 sindicat
- Una desena de morts properes
- 8 intents d'aprendre a pintar
- Centenars de creuaments de mirades
- Milers de piscines d'esquena
- 30 espelmes bufades


Espero que els déus valorin l'ofrena!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t