Passa al contingut principal

Fer 30 anys


 La foto és del bon amic quebequès Marc-Antoine Jacques


És una edat rodona. D'aquelles que tothom et fa referència com un canvi, com una crisi, com un inici, com un final. Vaja, com una explosió que no se sap molt bé si és favorable o no. Jo m'ho prenc com un regal, per haver sobreviscut (viscut) tant de temps, en un món tan efímer. Per aquest motiu em proposo fer una ofrena vital als 30, amb els ingredients que han anat passat per aquesta trajectòria. Per molts anys puguem compartir-ho amb vosaltres, lectors del bloc!

- 20 anys a Ripoll
- 9 anys a Barcelona
- Mig any a Amèrica del Sud
- 8 habitacions habituals
- 1 cotxe, un Renault Clio
- 4 o 5 bicicletes (California, BH...)
- 1 pare, una mare i una germana
- Desenes d'amics i amigues
- Centenars de coneguts i conegudes
- 4 mòbils
- 1 ordinador portàtil
- 1 càmara de fotografiar analògica
- 4 o 5 amors molt intensos
- Desenes d'enamoraments fugaços
- 7 llibretes de poesia
- Entre 10 i 15 estiuegs a l'Estartit
- 3 estiueigs a Mallorca
- He treballat en una fàbrica de plàstics
- He treballat com a Pare Noel
- He treballat recollint mostres de menjar
- He treballat com a ajudant topògraf
- 1 títol de periodisme, 1 d'antropologia i 1 de professorat secundària.
- Una novel·la
- 2 partits polítics
- 1 sindicat
- Una desena de morts properes
- 8 intents d'aprendre a pintar
- Centenars de creuaments de mirades
- Milers de piscines d'esquena
- 30 espelmes bufades


Espero que els déus valorin l'ofrena!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de ...
6 comentaris
Segueix llegint

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)

  Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat.  Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial.  El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c...
2 comentaris
Segueix llegint

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l...
Publica un comentari a l'entrada
Segueix llegint