dimarts, 7 de febrer de 2012

Madame Bovary

La lectura de Madame Bovary et transporta en el realisme del segle XIX, capaç d'avorrir-te en certes fases de la novel·la i capaç de meravellar-te per unes narracions ecxel·lents. I aquesta dualitat formal, va en paral·lel a un viatge especialment temptador de la protagonista: un viatge cap a una vida més feliç, allunyada d'una realitat que segueix mediocre i sense cap al·licient per a la senyora de Charles Bovary.
Emma és una dona que va créixer en un entorn estricte i rural, que es desviu per obrir la porta d'una gran ciutat, amb un amant encisador, on les arts discorrin per les seves trajectòries, esdevenir uns grans bohemis absents de la vida real, aquella que precisament duu el seu marit, un metge de bona pasta, que no s'adonarà fins al final, de la seva irrellevància vital.
Amb tot, la novel·la està banyada pel retrat costumista de les vicissituds de la societat de l'època, i reflecteix les relacions personals prou complexes. Des de la burgesia i la classe política, benestant i despòtica, fins a les classes pageses i populars, que vieun en unes condicions pèssimes. 


1 comentari:

  1. doncs a mi em va semblar la narració d'una dona molt capritxosa que no sap el què vol... resumint, que la Madame Bobary actual no es faria tant l'estreta, vaja. Aah, i em va semblar fatal el seu paper de mare. La pobra nena, passa d'ella com de la merda...

    em va agradar molt i molt la novel.la. Ella en el fons també, perquè és una atormentada de la vida... en fi.

    Tots som Madame Bobary.

    pd: passa't pel meu blog que hi ha un vídeo dedicat a tu. hehehehe . la versió 'el convidat' encara s'està gestant....

    ResponElimina