Passa al contingut principal

Aterrar per l'esquerra

El més perillós i allò que ara mateix més em preocupa és el trànsit. Tenir la tensió constant de no saber per on vindran els cotxes, d'observar-los i veure que el seient del pilot no hi ha ningú, però que en realitat el seient del pilot és l'altre, espantar-te pensant que els els vehicles van al revés i estan infringint les normes de circulació. M'hi he d'acostumar, perquè trigaré a entendre-ho.
La resta de les coses d'emigrar cap a un país suposo que hom les pot imaginar. L'eufòria del principi es converteix en realisme quan avança la primera setmana. Les pors no es foragiten amb paraules dolces ni ganes d'aprendre, sinó que penetren cada nit entre el coixí petítissim que em va cabre a la maleta i el sac de dormir que em serveix de llençols i nòrdic a la vegada. És així de cruel i bonic, la vida segueix rodant allà d'on venies i a la nova destinació sembla que vagi a trompicons. 
La paciència del riu Aire, que travessa Leeds i que emmiralla les cases cansades de tanta pluja, cal que ens faci d'afrodisíac per una pell ansiosa de trobar una establitat amb cases compartides, on rutlli bé la cosa, i una feina precària, que ens faci oblidar que la lliura estarlina està pels núvols i que la vida és molt més cara que al continent. 
Per no capficar-m'hi, miro a l'horitzó. Davant de la finestra de l'habitació, que està al capdamunt d'unes escales emmoquetades, gairebé verticals, hi tinc un arbre, que em semblava un castanyer, però que no ho és, i que cada dia que obro les cortines, l'hi veig més fulles grogues, de la virulència humida i freda de la tardor. Em sap greu perquè es panseix i torno a mirar-lo i mirar-lo, per donar-li alè, i els dos ens enjogassem en la tarda plujosa sabent que aterrar per l'esquerra és difícil, però que hi haurà primaveres aviat.  

Comentaris

  1. A jutjat per la foto, aquesta ciutat, Leeds, és com una còpia barata de Girona no?

    Salut!!

    ResponElimina
  2. Gran aventura Dani, ja veuràs com sortirà el sol per la dreta.....jeje.
    Ànims i records

    ResponElimina
  3. Sí Sergi, com les façanes al riu de Girona no n'hi cap més!! ;)

    Ai Joldi, esperem que sí que surti el sol! :) cuideu-vos que vagi molt bé!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t