Passa al contingut principal

Aterrar per l'esquerra

El més perillós i allò que ara mateix més em preocupa és el trànsit. Tenir la tensió constant de no saber per on vindran els cotxes, d'observar-los i veure que el seient del pilot no hi ha ningú, però que en realitat el seient del pilot és l'altre, espantar-te pensant que els els vehicles van al revés i estan infringint les normes de circulació. M'hi he d'acostumar, perquè trigaré a entendre-ho.
La resta de les coses d'emigrar cap a un país suposo que hom les pot imaginar. L'eufòria del principi es converteix en realisme quan avança la primera setmana. Les pors no es foragiten amb paraules dolces ni ganes d'aprendre, sinó que penetren cada nit entre el coixí petítissim que em va cabre a la maleta i el sac de dormir que em serveix de llençols i nòrdic a la vegada. És així de cruel i bonic, la vida segueix rodant allà d'on venies i a la nova destinació sembla que vagi a trompicons. 
La paciència del riu Aire, que travessa Leeds i que emmiralla les cases cansades de tanta pluja, cal que ens faci d'afrodisíac per una pell ansiosa de trobar una establitat amb cases compartides, on rutlli bé la cosa, i una feina precària, que ens faci oblidar que la lliura estarlina està pels núvols i que la vida és molt més cara que al continent. 
Per no capficar-m'hi, miro a l'horitzó. Davant de la finestra de l'habitació, que està al capdamunt d'unes escales emmoquetades, gairebé verticals, hi tinc un arbre, que em semblava un castanyer, però que no ho és, i que cada dia que obro les cortines, l'hi veig més fulles grogues, de la virulència humida i freda de la tardor. Em sap greu perquè es panseix i torno a mirar-lo i mirar-lo, per donar-li alè, i els dos ens enjogassem en la tarda plujosa sabent que aterrar per l'esquerra és difícil, però que hi haurà primaveres aviat.  

Comentaris

  1. A jutjat per la foto, aquesta ciutat, Leeds, és com una còpia barata de Girona no?

    Salut!!

    ResponElimina
  2. Gran aventura Dani, ja veuràs com sortirà el sol per la dreta.....jeje.
    Ànims i records

    ResponElimina
  3. Sí Sergi, com les façanes al riu de Girona no n'hi cap més!! ;)

    Ai Joldi, esperem que sí que surti el sol! :) cuideu-vos que vagi molt bé!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)

  Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat.  Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial.  El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l