Pyjamas

Segueixen caient les fulles esgrogueïdes de l'arbre del davant de la finestra. De totes maneres, ara, un cop entrats a la segona setmana d'estada a la nova ciutat, observar-les ja no és tan trepidant. Com una feina feixuga, com el camí que se sap on acaba, no té gaire emoció resseguir la trajectòria escrita. Així que les he deixades de mirar amb tanta fixació.
Mentrestant, els carrers es van acostumant a les temperatures rigoroses i a la gent que hi camina amb pressa. Però no és una tasca fàcil que els paviments es fixin en la gent. Hi ha tants carrers, tantes cantonades, tantes interseccions, que la ciutat es confon com un bosc de ciment, amb milers d'arbres que són cases tallades pel mateix patró. I així, fins a comptar desenes de boscos-barris en una extensió sobredimensionada, que deu costar un niu de conservar a la batllia de la ciutat.
I com que pensar en les fulles i en la immensitat de carrers no fa més que augmentar certa enyorança de la terreta, un s'agafa a qualsevol cosa que pugui tenir certa relació amb les arrels. Una de les aficions que vaig tenir aquest diumenge va ser explorar per internet uns vídeos que s'anomenen "Accent tag", que podeu trobar penjats al youtube i que serveixen perquè la comunitat anglòfona descobreixi quines diferències dialectals tenen.
Fins i tot, la Barbie de Yorkshire ha volgut contribuir a aquesta tasca:
I fins i tot ella, tan "delicada" vestint, i amb aquest accent tan fort, diu un "pyjamas" com si fos català, ai!