Passa al contingut principal

Pyjamas

Segueixen caient les fulles esgrogueïdes de l'arbre del davant de la finestra. De totes maneres, ara, un cop entrats a la segona setmana d'estada a la nova ciutat, observar-les ja no és tan trepidant. Com una feina feixuga, com el camí que se sap on acaba, no té gaire emoció resseguir la trajectòria escrita. Així que les he deixades de mirar amb tanta fixació.
Mentrestant, els carrers es van acostumant a les temperatures rigoroses i a la gent que hi camina amb pressa. Però no és una tasca fàcil que els paviments es fixin en la gent. Hi ha tants carrers, tantes cantonades, tantes interseccions, que la ciutat es confon com un bosc de ciment, amb milers d'arbres que són cases tallades pel mateix patró. I així, fins a comptar desenes de boscos-barris en una extensió sobredimensionada, que deu costar un niu de conservar a la batllia de la ciutat.
I com que pensar en les fulles i en la immensitat de carrers no fa més que augmentar certa enyorança de la terreta, un s'agafa a qualsevol cosa que pugui tenir certa relació amb les arrels. Una de les aficions que vaig tenir aquest diumenge va ser explorar per internet uns vídeos que s'anomenen "Accent tag", que podeu trobar penjats al youtube i que serveixen perquè la comunitat anglòfona descobreixi quines diferències dialectals tenen.
Fins i tot, la Barbie de Yorkshire ha volgut contribuir a aquesta tasca:
I fins i tot ella, tan "delicada" vestint, i amb aquest accent tan fort, diu un "pyjamas" com si fos català, ai!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ripoll, terra de pisos (buits) i supermercats.

Imatge virtual del projecte de La Devesa del Pla de Ripoll. Foto: Agustí Vilà/ Elripolles.info Anem al gra. L'Ajuntament de Ripoll, on hi governa Convergència i Unió, amb el suport del PSC, han donat l'últim vistiplau per fer, de nou, allò que ens va portar a la crisi: agafar un terreny, invertir-hi milions d'euros i obtenir-ne més pisos i més sòl comercial. Sí, allò que ha portat tanta gent a la misèria. Felicitats per la pensada, fa pinta que serà un desastre. Capitalisme per avui, enriquiment d'uns quants, gana per demà, misèria per la gent. Anem a analitzar-ho. Potser realment la gent demana això? Quina necessitat hi ha d'urbanitzar d'aquesta manera la Devesa del Pla? Primer preguntes als polítics. Xavier Cima. Regidor d'Urbanisme de Ripoll i diputat al Parlament de Catalunya. Foto: Adrià Costa Vostès saben quants locals comercials buits hi ha al centre del poble? Vostès saben quants pisos buits hi ha al barri vell? Si la intenció de

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

Hegemonia i ruptura

Foto: Europapress.es El proper 9N caldrà que des de l’estricta lluita que ja duem fent des de fa desenes anys, se segueixi la reivindicació i se segueixi col·lapsant l’Estat espanyol. Malgrat que no és la consulta promesa, cal ser-hi, sempre que hi hagi un mínim de garanties. Més enllà del 9N hi ha un futur a curt termini que pot fer canviar la història d’aquest país com un mitjó. Malgrat tots els esforços de les estructures que dominen la nostra societat perquè no ho fem (diaris, polítics, empreses, lobbys, etc.). Fer la consulta desobeint els feia por, de fet, el missatge que surti de qualsevol urna, si no és el que volen, els fa por. A Catalunya, es dóna la circumstància que podem trencar la seva hegemonia, per primera vegada, des de la Segona República espanyola. A més de tot això, tenim la crisi estructural del sistema capitalista que plana damunt nostre, com un carronyaire que tot ho engoleix. I de la mateixa manera que ell ens veu a nosaltres, com a presa fàcil, t