Passa al contingut principal

Agraïment als botxins

A Banquers, polítics de llarga tirada,
economistes neoliberals i absorts executius.




Felicitats per la vostra obstinació en el poder,
per les vostres cases multicolors
i els cotxes de gamma alta al garatge,
lluïu uns vestits de somni
amb americanes a mida
i corbates de disseny.

Felicitats per les carreres d'èxit
que omplen d'orgull a familiars
i amics que us trobeu al club de golf,
tots amb rostres de fascinant bronzejat
i educada paraula.

Felicitats pels vostres somnis complerts
per les vostres dones tan boniques i fidels,
casats en nom de Déu (no el dels pobres)
i per fer caritat (per a ells) cada diumenge.

Felicitats per arribar sobrats a finals de mes,
tot comprant vins cars i menjars de luxe,
vosaltres sou l'exemple que ens han inculcat,
"algun dia arribareu a ser com ells" -deien,
que això és perquè heu arriscat capital,
heu innovat, us heu endeutat...

Per tot això, felicitats per ser com sou.
Per ensenyar-nos la cara més amarga de l'home.
Ara, ja sabem allò que no volem ser.
I en la nostra reafirmació, al vostre mirall,
ens està proposant les normes per construir
la societat que volem.
Per no arribar a ser mai així.

Felicitats per mostrar-nos camins d'odi,
de poder xuclador, de domini i de beneficis
insultants, que ens catapulten, al poble,
a un malviure constant.

Felicitats per despertar la llavor de canvi,
per fer-nos adonar dels sons d'alliberament,
per unir-nos, per desbancar-vos del capdavant.

Felicitats perquè un dia es capgirarà el mitjó
i observareu de primera mà com amb menys,
com repartint la riquesa, també rutlla el món.
Veureu els petits ser al govern:
el forner firmant decrets,
i la infermera administrant les finances.
Veureu en cada un dels vostres camps de golf,
brotar-hi espigues de blat i ramells rojos de flors
en senyal de victòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

clau de sol

cada lletra esdevé clau de sol per convertir-te en una modesta simfonia.

"Viatge al fons de la nit" Louis-Ferdinand Céline (1932)

  Recordo perfectament el moment en què un professor de la facultat ens va recomenar (o obligar per l'assignatura) llegir "Viatge al fons de la nit" de Louis-Ferdinand Céline. No recordo molt bé els motius, però no el vaig llegir llavors, quan tocava, vés a saber, segur que mentre estàvem al bar vam improvisar alguna solució per aprofitar el treball d'algú altre o ens en vam escapolir d'alguna manera. I em vaig equivocar, no era una recomanació llançada perquè sí. El llibre és una lluita constant amb la vida, amb el destí, amb les tradicions, amb les imposicions de la societat.  Amb aquesta novel·la autobiogràfica Céline escrivia tota una sèrie de turments que va anar arrossegant durant la vida. Pors i excitacions. Obsessions per les dones. La incomoditat de no estar bé enlloc, de ser un apàtrida moral malgrat haver lluitat pel seu país a la Primera Guerra Mundial.  El relat és original, fresc, tot i que la vivacitat del text a vegades alenteix la c

"Un món feliç" d''Aldous Huxley (1932)

Vosaltres penseu que el món va pel mal camí? Que la civilització quedarà esclafada per una degradació que patim? "Un món Feliç" no és ni més ni menys que una radiografia del que la febre per al consum i el capitalisme suposa a la nostra societat. La novel·la utòpica relata l'inici d'un món dominat per les estructures racionals sobre la biotecnologia, la teràpia del son, la reproducció assistida, divisió per castes i l'expansió i legalització d'una droga... i el resultat de tot plegat és la societat perfecte, no hi ha tristeses, ni grans emocions, ni frustracions, cadascú fa la feina que li correspon per la seva casta, no hi ha família, tots els nens i nenes neixen de provetes i s'instrueixen perquè els seus sentiments d'adults siguin uns molt concrets i que la societat espera. La ficció pren com a partida l'any 0, l'any de Ford (sí, del naixement del fordisme, del treball en cadena de muntantge, la màxima expressió del capitalisme), des de l